045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

mirada per comunicar-se mútuament que no mentia.
—¿Per què havia de fer veure en Clint que parlava
amb vostè? —va preguntar en Carlson.
—Pregunti-ho a ell. Potser no volia que la seva xicota
sabés que li trucava una altra dona.
—¿La seva xicota és l’Angie? —va preguntar en Realto.
—Sí, i està ben sonada.
—¿Quan va veure en Clint per última vegada?
—A veure. Avui és dissabte. Ahir a la nit vam sopar
plegats.
—¿L’Angie els va acompanyar?
—No. Era fora, fent de mainadera.
—¿Quan la va veure per última vegada?
—Dijous a la nit en Clint i jo vam sortir a prendre un
parell de cerveses i una hamburguesa. Quan el vaig recollir,
l’Angie era a casa. Estava amb un nen que es deia Stevie.
—¿Va veure el nen? —va preguntar en Carlson, que
no podia contenir l’emoció de la seva veu.
—Sí, però no gaire. Estava tot embolicat en un
llençol. Li vaig veure el clatell.
—¿Va poder veure de quin color tenia els cabells?
—Castany fosc. Els portava curts.
El telèfon d’en Carlson va sonar. L’aparell mostrava
que era la comissaria de Ridgefield.
—Walt —va començar en Marty Martinson—, fa
un parell d’hores que espero per poder parlar amb tu,
però hem tingut una emergència. Uns conductors adolescents
han tingut un accident molt lleig, però afortunadament
se’n sortiran. Et volia passar un nom relatiu
al cas Frawley. Segurament no servirà per a res, però
ara et diré per què crec que paga la pena comprovar-lo.
337