045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

54
—Ara, escolta’m bé —va dir l’Angie a la Kathy el dissabte
al matí a les nou—, entre els plors i la tos, he passat
més de mitja nit en blanc, i n’estic farta. No puc estar
aquí tancada tot el dia i no et puc fer callar tapant-te la
boca perquè amb aquest constipat no podries respirar, i
per això t’haig de portar amb mi. Ahir et vaig comprar
roba quan vaig sortir, però les sabates et vénen petites.
Ara hem de tornar als magatzems Sears, i jo aniré i les
canviaré per un número més gran, i tu et quedaràs al terra
de la furgoneta i no diràs ni una paraula, ¿entesos?
La Kathy va fer que sí amb el cap. L’Angie l’havia vestida
amb un polo, una granota de pana i una jaqueta
amb caputxa. Tenia cabells enganxats al front i a les galtes,
encara humits de la dutxa que l’Angie li havia fet
prendre. Una cullerada plena a vessar de xarop de la tos
ja li començava a provocar somnolència. Tenia moltes
ganes de parlar amb la Kelly, però el llenguatge de bessones
estava prohibit. Era per això que l’Angie l’havia pessigada
molt fort ahir.
—Mama, papa —xiuxiuejava mentalment—. Vull
tornar a casa. Vull tornar a casa.
Sabia que havia d’intentar de no plorar més. No volia
fer-ho, però quan s’adormia i allargava la mà per trobar la
221