045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

de la família materna, però, ara, a l’edat de quarantavuit
anys, el grisós s’estava convertint en un blanc pur.
Els vestits conservadors comprats a Paul Stuart havien
ocupat el lloc de la roba heretada de la seva infantesa,
però sempre calia una ullada al mirall per assegurar-se
que no duia una taca al coll o a la corbata. Mai no oblidaria
el dia, quan feia poc que treballava a C.F.G.&Y., en què,
en presència del president, va fer servir una forquilla per
punxar una ostra. Se li va desprendre de la forquilla i li va
caure per damunt de l’americana, gotejant de salsa còctel.
Aquell dia al vespre, aclaparat de vergonya, va comprar un
llibre d’etiqueta i una vaixella i joc complet de coberts, i
durant molts dies es va entrenar a parar una taula d’etiqueta
i a fer servir els coberts correctament.
Ara el mirall li confirmava que tenia un bon aspecte.
Fisonomia passable. Bon tallat de cabells. Camisa blanca
impecable. Corbata blava. Cap ornament. Va tenir un
flashback del moment en què va llançar l’anell de casat
a les vies abans que un tren de rodalies entrés a l’estació.
Al cap de tots aquells anys, encara no sabia ben bé si era
la ràbia o la tristesa el que li havia provocat aquella
reacció. Es va dir que allò ja no tenia cap importància.
En Norman Bond va tornar al despatx i va fer un
senyal a la secretària perquè fes passar els agents de l’FBI.
Al primer, Angus Sommers, l’havia conegut el dimecres.
A la segona, una dona prima d’uns trenta anys, l’agent
Sommers la va presentar com l’agent Ruthanne Scaturro.
Sabia que per tot l’edifici hi havia policies fent preguntes
a tothom.
En Norman Bond va saludar els seus visitants amb
un moviment de cap. En senyal de cortesia, va fer un gest
182