045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

un cap de setmana feia anys amb un nòvio. Li agradava
tant el Cape Cod que havia agafat una feina d’estiu al
port esportiu de Harwich.
—Sempre he tingut un pla de fuga al cap, en el cas
que enxampessin en Clint en una de les «feines» que feia
amb en Lucas —va explicar a la Kathy amb una rialleta.
Aleshores, veient que la Kathy es tornava a adormir, va
arrufar les celles, es va inclinar damunt el llit i va picar
l’espatlla de la nena—. Escolta quan et parlo. Potser
aprendràs alguna cosa.
La Kathy continuava amb els ulls tancats.
—Potser t’he donat massa d’aquest xarop de la tos
—va conjecturar l’Angie—. Si li feia venir son a en Clint
quan se’l prenia l’any passat, suposo que a tu et pot deixar
sense sentits.
Va anar cap al taulell on encara quedava una mica
del cafè que havia fet abans. Tinc gana, va pensar. No
em vindria malament un esmorzar com Déu mana,
però no puc anar amb la nena mig adormida i sense
abric a sobre. Potser val més que la deixi aquí tancada i
vagi a buscar-me alguna cosa, i després vagi a una botiga
a comprar-li roba. Deixaré les maletes a sota el llit i
posaré el senyal de NO MOLESTEU a la porta. Potser
que li doni una mica més de xarop i així dormirà de
debò.
L’Angie sentia que s’estava posant de mala lluna i va
admetre que quan tenia gana sempre es posava de mal
humor. S’havien registrat a l’hotel poc després de mitjanit.
A aquelles hores de la nit amb prou feines podia
mantenir els ulls oberts i havia posat la nena a dintre el
llit i s’havia desplomat al costat seu. S’havia adormit a
188