045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

—Va arribar aquí dissabte cap a les tres de la matinada.
Va sortir de la feina a l’aeroport a les tres de la tarda
del dia abans i l’esperàvem pels volts de la mitjanit —
en Tom Frawley va contestar per la seva dona—. Però
després va trucar per dir que hi havia molt trànsit. Ens
va demanar que no l’esperéssim llevats i que li deixéssim
la porta oberta. Jo tinc un son molt prim, i el vaig sentir
quan va entrar. Va marxar dimarts al matí a les deu, just
després que tots tres haguéssim vist l’Steve i la Margaret
a la televisió.
—¿Va rebre o va fer gaires trucades de telèfon? —va
demanar l’Smith.
—No des del nostre aparell. Però tenia el seu mòbil.
El va fer servir, però no sabria dir quant.
—¿En Richie té el costum de visitar-los, senyora
Frawley? —va preguntar la Carla Rogers.
—Va passar a veure’ns quan érem a casa l’Steve i la
Margaret i les bessones just després que ells s’haguessin
instal . lat a Ridgefield. Abans d’això, no l’havíem vist des
de feia un any —va dir la Grace Frawley amb una veu
amarga i cansada—. Jo li truco sovint. Gairebé mai no
contesta, però li deixo un missatge a la bústia de veu per
dir-li que pensem en ell i que l’estimem. Sé que s’ha ficat
en molts embolics, però en el fons és un bon xicot. El
pare d’en Richie va morir quan ell només tenia dos anys.
Em vaig casar amb en Tom tres anys després, i cap persona
no hauria estat un millor pare per a en Richie com
va ser-ho en Tom. Però quan era un adolescent es va embolicar
amb males companyies i mai no ha tornat pel
bon camí.
—¿Quina relació té amb l’Steve?
196