045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

ciència: que imbècils, no en teniu ni la més remota idea.
A l’altra banda del carrer de la casa dels Frawley hi
havia camions aparcats dels mitjans de comunicació.
Dos policies s’estaven al davant de les barricades per evitar
l’accés de cap cotxe pel camí d’entrada a la casa. En
Lucas va veure que portaven llibretes.
En Franklin Bailey va abaixar la finestreta de darrere
i el sergent encarregat, que el va reconèixer de seguida,
va començar a disculpar-se perquè no podia deixar
que aparquessin allà.
En Bailey el va interrompre.
—No vull aparcar, Ned. Però potser us puc ajudar.
Tinc un esmorzar a les set a Nova York, però tornaré a
ser aquí a les onze. ¿Qui hi ha a dins, en Marty Martinson?
—Sí, senyor. I l’FBI.
—Sé com van aquestes coses. Dóna la meva targeta
a en Marty. M’he passat la meitat de la nit escoltant les
notícies. Els Frawley són aquí de fa poc i no sembla que
tinguin parents propers en qui puguin confiar. Digues a
en Marty que, si puc ajudar de cap manera com a persona
de contacte amb els segrestadors, estic disponible.
Digues-li que recordo que, durant el segrest dels Lindbergh,
un professor que es va oferir com a persona de
contacte era l’únic que va parlar amb els segrestadors.
—Ja l’hi diré, senyor. —El sergent Ned Barker va agafar
la targeta i es va apuntar alguna cosa. Després, amb
un to una mica com de disculpa, va dir:— He d’identificar
tothom que passa per aquí amb el cotxe, senyor. Estic
segur que ho pot entendre.
—És clar.
En Barker va mirar en Lucas.
31