045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

La Kathy tenia la sensació que caminarien per sempre
més. Finalment van trobar una botiga on venien
cadires de cotxe. L’Angie es va enfadar amb el dependent.
—Escolti, tregui-la de la capsa ara mateix —li va ordenar—.
Me l’emportaré a sota el braç.
—Això farà que es dispari l’alarma. Li puc obrir la
capsa, però no pot treure la cadira de dins fins que hagi
sortit de la botiga.
La Kathy veia com l’Angie s’estava enfadant molt, i
per això no li va voler dir que fins i tot amb el mocador
a dintre, havia tornat a perdre la sabata. Aleshores, de
tornada al cotxe, una persona va aturar l’Angie.
—El nen ha perdut una sabata.
L’Angie es va pujar la Kathy a coll.
—Aquella dependenta tan ximple m’ha donat un
número massa gran per a ella —va explicar—. Vull dir
per a ell. N’hi hauré de comprar un altre parell.
Va començar a caminar molt ràpid per deixar la
dona enrere, llavors es va aturar, i va aguantar la Kathy
en un braç, arrossegant la cadira amb l’altre.
—Oh, verge santa! Aquell poli encara volta per aquí.
No contestis si et diu alguna cosa.
Van arribar al cotxe i va fer seure la Kathy al seient de
davant. Després va intentar muntar la cadira al seient
de darrere.
—Millor que la posi bé —va dir. Va aixecar la Kathy
per asseure-la a la cadira—. Gira el cap —li va murmurar—.
Ara mateix. No el miris.
La Kathy tenia tanta por de l’Angie que es va posar a
plorar.
258