045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

56
El dissabte al matí, la Lila Jackson no tenia espera
per explicar a tothom d’Abby’s Discount que ella i la
seva mare havien disfrutat molt al teatre la nit anterior.
—Era una reestrena d’El nostre poble —li va explicar
la Lila a la Joan Howell—. Dir que era fantàstic no és
prou. Em va encantar! L’escena final, quan en George es
llença a la tomba de l’Emily! No es pot explicar. Em van
saltar les llàgrimes dels ulls. Saps, quan jo tenia dotze
anys, vam representar aquesta obra al col . legi St. Francis
Xavier. Jo vaig fer el paper de la primera dona morta.
Havia de dir aquesta frase: «És al mateix carrer on vivíem.
Hum-hum».
Quan la Lila estava entusiasmada no hi havia manera
d’aturar-la. La Joan Howell va esperar pacientment
que fes una pausa en la narració i aleshores va dir-li:
—Ahir vam tenir una petita escena per aquí. La
Margaret Frawley, la mare de les bessones segrestades va
venir, buscant-te a tu.
—¿Què dius ara? —La Lila estava a punt de sortir de
l’oficina per anar a la botiga. Ara va enretirar la mà de la
porta—. ¿Per què?
—No ho sé. Em va demanar el teu número de mòbil,
i com que no l’hi vaig voler donar, va dir alguna cosa que
231