045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

agent de l’FBI. No s’ha molestat a donar-me cap explicació,
però ahir, quan va venir la senyora Frawley tota emprenyada,
va dir que la Lila havia venut vestits per a bessones
a una dona que no en sabia les mides. No sé per
què és tan important aquest detall, per a aquesta gent.
Entre tu i jo, diria que a la pobra Margaret Frawley l’haurien
de posar en un llit i donar-li alguna cosa perquè
pogués oblidar la seva tristesa fins que sigui capaç d’assumir-la.
És per això que tenim un grup de suport a l’església.
Quan la meva mare va morir, va ser el que més em
va ajudar. Si no, no sé com me n’hauria pogut sortir.
Darrere la senyoreta Howell, la Jean Wagner va mirar
el sostre. La mare de la Howell tenia noranta-sis anys
i havia fet tornar boja la Jean abans que el seu Creador
no la cridés pietosament al seu costat. Tanmateix, la resta
de coses que havia dit la Howell la trasbalsava més.
La Jean va recordar que a la Lila li havia semblat que
la dona era sospitosa i ella mateixa li havia buscat l’adreça
a través de la targeta de crèdit. Encara la recordava:
Senyor Clint Downes, Orchard Avenue, número 100,
Danbury.
La senyoreta Howell ja havia obert la porta i sortia
del despatx. La senyora Wagner va estar a punt de cridar-la,
però va callar. Va pensar que la Lila els diria qui
era la dona i que la Joan es posaria de mal humor. No li
agradaria saber que s’havia saltat les regles per aconseguir
aquella adreça per a la Lila. Valia més no ficar-se on
no la demanaven.
301