045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

pensar que tot girava al voltant del rescat. Algú comptava
que la companyia el pagaria.
A les set en punt es va preparar una copa. Una notícia
breu deia:
«Sembla que a Cape Cod s’ha trobat un sospitós del
segrest».
—Norman... si us plau... no...
Els caps de setmana sempre eren els dies més difícils.
Havia deixat d’anar als museus. L’avorrien. Els concerts
eren tediosos, un tipus de tortura. Quan la Theresa
i ell estaven casats, ella reia de la seva inquietud:
—Norman, te’n surts molt bé als negocis i potser
acabaràs sent un mecenes, però mai no entendràs per
què una escultura, una pintura o una òpera són obres
plenes de bellesa. Ets un cas desesperat.
Desesperat. Desesperat. En Norman es va servir una
altra copa i la va tastar mentre passava la mà per sobre
els anells de casament que guardava a la cadena que portava
al voltant del coll: el d’ell, que ella li havia deixat al
tocador, i l’anell de diamants que li havia regalat el seu
segon marit, ric i culte. Va recordar com li havia costat
de treure-l’hi del dit. Tenia els dits prims inflats per
l’embaràs.
A dos quarts de nou va decidir dutxar-se, vestir-se i
anar a sopar. Una mica marejat, es va aixecar, es va acostar
a l’armari i es va posar un vestit de negocis, una camisa
blanca i una de les corbates que el venedor de Paul
Stuart li havia dit que complementaven el vestit.
Quaranta minuts més tard, mentre abandonava el
seu edifici d’apartaments, va mirar l’altra banda del carrer.
Dos homes sortien d’un cotxe. El llum d’un fanal va
397