045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

—Necessita dormir —va xiuxiuejar a la Margaret i
l’Steve.
L’Steve la va posar al llit, li va posar l’osset de peluix
al pit, i va posar l’altre sobre el coixí buit al costat seu. Els
ulls de la Kelly es van obrir de sobte. Amb un gest espontani,
va incorporar-se, va agafar l’osset de la Kathy, i
balancejant-se silenciosament d’una banda a l’altra, va
començar a abraçar-los tots dos. I va ser aleshores que,
per primera vegada, asseguts un a cada banda del llit,
l’Steve i la Margaret es van posar a plorar, unes llàgrimes
silencioses que a la Sylvia li van trencar el cor.
La doctora va baixar i va veure que l’agent Carlson
es preparava per marxar. Veient-lo tan ullerós i cansat,
va dir-li:
—Espero que podrà descansar una mica, ara.
—Sí. Me’n vaig a casa i dormiré unes vuit hores. Si
no, no serviré per a res. Però després tornaré a treballar
en el cas, i li prometo doctora, que no descansaré fins
que el Flautista d’Hamelín i els seus sequaços estiguin
entre reixes.
—¿Li puc fer una observació?
—Naturalment.
—A part del perill potencial de la mordassa, l’únic
dany físic que ha patit la Kelly són els hematomes causats
segurament per pessigades. Com vostè suposarà, en
la meva feina, de vegades veig criatures que han sofert
maltractaments. Pessigar és una agressió típica de dones,
no d’homes.
—Estic d’acord amb vostè. Sabem per un testimoni
visual que dos homes van agafar les bosses d’escombraries
amb els diners del rescat. Seria lògic que, a més, hi
165