045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

quan, de tant en tant, enviava un altre conductor per
cobrir-li un servei. El lloc cap al qual anava a caminar,
és clar, solia ser una casa que havia triat per entrar-hi a
robar.
Aquell matí, quan anava a recollir en Bailey, va resistir
la temptació de passar amb el cotxe per davant de la
casa dels Frawley. Hauria estat una ximpleria. Es podia
imaginar l’activitat que hi devia haver a dins. Es preguntava
si l’FBI ja s’hi havia ficat, en tot allò. ¿Què devien estar
descobrint?, es va preguntar, una mica divertit. ¿Que
la porta de darrere es podia obrir amb una targeta de
crèdit? ¿Que, amagats per l’alçada dels arbusts que creixien
a la base de la casa, devia ser fàcil veure la cangur
ajaguda al divan xerrant pel mòbil? ¿Que era evident,
mirant per la finestra de la cuina, que les escales de darrere
de la casa permetrien l’accés d’un intrús al segon pis
sense que se n’adonés la cangur? ¿Que aquella feina l’havien
d’haver fet com a mínim dues persones, una per
desfer-se de la cangur i l’altra per tenir callades les nenes?
Va accedir al camí d’entrada de la finca d’en Franklin
Bailey quan faltaven cinc minuts per a les cinc. Va
deixar el cotxe engegat per estar segur que el peix gros
comptable el trobaria bé, calent, i es va acontentar imaginant-se
la part que rebria quan s’haguessin repartit els
diners del rescat.
La porta del davant de la preciosa casa d’estil Tudor
es va obrir. En Lucas es va afanyar a sortir del cotxe i va
obrir la porta de darrere per al seu client. Una de les seves
petites cortesies consistia a tenir el seient del copilot
tan endavant com fos possible, per deixar el màxim d’espai
lliure per a les cames a la persona de darrere.
29