045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

demanat que em reunís aquí amb ella. Li he dit que havíem
de desfer-nos de la camioneta i fugir de Cape Cod
amb el cotxe que jo havia robat, però les coses no han
anat així.
—¿Què ha passat? —va preguntar en Realto.
—L’Angie coneix Cape Cod. Jo no. Ella coneixia un
club nàutic no gaire lluny del motel on podia conduir la
camioneta cap a la vora del moll i baixar-ne en marxa
perquè s’enfonsés. Jo la seguia, però alguna cosa no ha
rutllat. No ha sortit a temps de la camioneta.
—¿La camioneta ha caigut per la vora del moll amb
ella a dins?
—Sí.
—¿La Kathy era dins la camioneta?
—Sí. L’Angie no li volia fer mal. La pensàvem portar
amb nosaltres. Volíem ser una família.
—Una família! Una família!
La porta de la sala d’interrogatoris encara era oberta
i el crit esfereïdor de la Margaret va ressonar al passadís.
L’Steve, que ja anava a reunir-se amb ella, sabia què
volia dir aquell xiscle.
—Déu meu, Senyor, ajuda’ns a suportar-ho —va
pregar. En entrar a la sala d’interrogatoris va trobar la
Margaret estirada als peus d’un home gras que havia de
ser el segrestador. Va córrer cap a ella, la va agafar en
braços i va mirar en Clint Downes—: Si pogués posar les
mans a sobre una pistola, et mataria ara mateix —va engegar-li.
Després que en Downes descrivís l’indret, el cap de
policia va despenjar el telèfon.
—És el Club Nàutic Seagull, agafeu equipament de
386