045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

107
Norman Bond havia passat tot el dissabte al seu
apartament, i havia estat bona part del temps assegut al
sofà, mirant el cel sobre l’East River i seguint les notícies
de la televisió sobre el cas Frawley.
Es preguntava per què havia contractat en Frawley.
¿Potser havia volgut fer veure que podia tornar a començar,
que podia retrocedir en el temps i tornar a ser a
Ridgefield amb la Theresa? ¿Volia fer veure que els seus
bessons havien viscut? En aquell moment tindrien vinti-un
anys.
Tothom pensava que havia tingut alguna cosa a veure
amb el segrest perquè havia estat un ximple en referirse
a la Theresa com «la meva difunta muller». Sempre
havia tingut molta cura de dir que creia que encara era
viva i que havia abandonat Banks de la mateixa manera
que l’havia abandonat a ell.
Des que l’FBI l’havia interrogat, en Bond no s’havia
pogut treure la Theresa del cap, ni durant un sol minut.
Quan estava a punt de matar-la, ella li havia suplicat per
la vida dels bessons que esperava, igual que la Margaret
Frawley havia suplicat que li tornessin les seves filles sanes
i estàlvies.
Potser l’altra filla dels Frawley encara era viva. Va
396