045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

More documents

Recommendations

Info

En Bailey, un home de cabells canosos de poc menys de setanta anys, va murmurar una salutació distretament. Quan el cotxe es va començar a moure, però, va dir: —Lucas, giri a Old Woods Road. Vull veure si encara hi ha la policia. En Lucas va notar que se li posava el coll rígid. ¿Per quin motiu hi deu voler anar, en Bailey?, es preguntava. No era un tafaner. Devia tenir algun motiu. És clar, a la ciutat en Bailey és un peix gros, es va dir en Lucas a ell mateix. N’havia estat alcalde. El fet de presentar-s’hi distrauria l’atenció de la limusina en què viatjava. D’altra banda, però, en Lucas sempre confiava en la sensació espinosa i freda que experimentava quan s’acostava a la zona del radar d’aplicació de la llei, i era la sensació que tenia en aquells moments. —El que vostè digui, senyor Bailey. Però ¿per què hi hauria d’haver policies a Old Woods Road? —És evident que no ha vist les notícies, Lucas. Aquesta nit han segrestat les bessones de tres anys de la parella que es va mudar fa poc al casalot dels Cunningham. —¿Que les han segrestat? Deu estar de broma, senyor. —Tant de bo —va dir en Franklin Bailey severament—. A Ridgefield no hi ha passat mai res de semblant. Conec els Frawley d’algunes trobades i els tinc en molta estima. En Lucas va passar dues travessies i després va girar cap a Old Woods Road. Hi havia barricades de la policia, al davant de la casa on havia entrat feia vuit hores per agafar les nenes. Malgrat la inquietud i la sensació que hauria estat més prudent no ser allà en aquells moments, no podia evitar de pensar, amb aires de sufi- 30
ciència: que imbècils, no en teniu ni la més remota idea. A l’altra banda del carrer de la casa dels Frawley hi havia camions aparcats dels mitjans de comunicació. Dos policies s’estaven al davant de les barricades per evitar l’accés de cap cotxe pel camí d’entrada a la casa. En Lucas va veure que portaven llibretes. En Franklin Bailey va abaixar la finestreta de darrere i el sergent encarregat, que el va reconèixer de seguida, va començar a disculpar-se perquè no podia deixar que aparquessin allà. En Bailey el va interrompre. —No vull aparcar, Ned. Però potser us puc ajudar. Tinc un esmorzar a les set a Nova York, però tornaré a ser aquí a les onze. ¿Qui hi ha a dins, en Marty Martinson? —Sí, senyor. I l’FBI. —Sé com van aquestes coses. Dóna la meva targeta a en Marty. M’he passat la meitat de la nit escoltant les notícies. Els Frawley són aquí de fa poc i no sembla que tinguin parents propers en qui puguin confiar. Digues a en Marty que, si puc ajudar de cap manera com a persona de contacte amb els segrestadors, estic disponible. Digues-li que recordo que, durant el segrest dels Lindbergh, un professor que es va oferir com a persona de contacte era l’únic que va parlar amb els segrestadors. —Ja l’hi diré, senyor. —El sergent Ned Barker va agafar la targeta i es va apuntar alguna cosa. Després, amb un to una mica com de disculpa, va dir:— He d’identificar tothom que passa per aquí amb el cotxe, senyor. Estic segur que ho pot entendre. —És clar. En Barker va mirar en Lucas. 31
Page 3: Bessones vestides de blau www.labut
Page 6 and 7: Títol original anglès: Two Little
Page 8 and 9: amb mi. La meva gratitud continuada
Page 11 and 12: 1 —Espera un moment, Rob. Em semb
Page 13 and 14: noia, li va tapar els ulls amb una
Page 15 and 16: deliberar-ho molt, havia convidat e
Page 17 and 18: manegada, vestida amb una samarreta
Page 19 and 20: l’equip forense. En Marty hauria
Page 21 and 22: 3 A les onze, el telèfon mòbil es
Page 23 and 24: —En Clint no havia sentit l’Ang
Page 25 and 26: 4 La Margaret Frawley va agafar la
Page 27 and 28: dar: «Potser la Kathy i la Kelly h
Page 29: quan, de tant en tant, enviava un a
Page 33 and 34: 6 Les veus persistents de dues cria
Page 35 and 36: 7 La Margaret i l’Steve es van qu
Page 37 and 38: —¿I què me’n diuen, de la com
Page 39 and 40: 8 Divendres al matí, el segrest de
Page 41 and 42: 9 En Lucas, que cada cop estava mé
Page 43 and 44: Però qui assumeix tot el risc som
Page 45 and 46: 10 Comunicar amb bona cara les últ
Page 47 and 48: En Carlson va observar els Frawley,
Page 49 and 50: 11 La Kathy i la Kelly, assegudes a
Page 51 and 52: 12 En Robinson Alan Geisler, direct
Page 53 and 54: menyspreu, sense molestar-se a diss
Page 55 and 56: cap als quadres executius superiors
Page 57 and 58: 13 La Margaret va aconseguir empass
Page 59 and 60: sanglots. Els va reprimir i va inte
Page 61 and 62: 14 A un quart de deu de la nit de d
Page 63 and 64: 15 Es va acordar que les deu del ma
Page 65 and 66: li va fer un petó. Després li va
Page 67 and 68: El senyor Geisler, l’Steve i en F
Page 69 and 70: de cinquanta i vint dòlars fets se
Page 71 and 72: ma. En intentar que les nenes parle
Page 73 and 74: la caixa. Una de les caixes enregis
Page 75 and 76: Havia hagut de fer servir la target
Page 77 and 78: mònia... —va dir la Margaret amb
Page 79 and 80: Un policia de Ridgefield que era de
Page 81 and 82:
de Ridgefield i de la policia estat
Page 83 and 84:
20 Dimecres al matí, a les deu i v
Page 85 and 86:
Molt bé, va pensar. Sé què estem
Page 87 and 88:
21 A dos quarts d’onze, l’Angie
Page 89 and 90:
samarreta quan portava la nena a l
Page 91 and 92:
22 La Lila Jackson, una dependenta
Page 93 and 94:
Margaret Frawley; tenia una express
Page 95 and 96:
—Jim, ja sé que és una bogeria,
Page 97 and 98:
Continuava fent força vent. No era
Page 99 and 100:
24 —Margaret, estem del tot segur
Page 101 and 102:
el fiscal, la culpa de tot va ser m
Page 103 and 104:
25 Van trigar una hora i un quart p
Page 105 and 106:
Reprimint les ganes d’agafar les
Page 107 and 108:
s’estan posant en contacte amb la
Page 109 and 110:
27 En un article de revista publica
Page 111 and 112:
incidències per a mi. ¿Quantes ve
Page 113 and 114:
28 El telèfon mòbil que en Frank
Page 115 and 116:
puc quedar gaire estona. L’aviso.
Page 117 and 118:
telèfon mòbil entre els xiclets i
Page 119 and 120:
—El museu de Brooklyn, ¿oi senyo
Page 121 and 122:
mençava a plorar, amb uns plors mo
Page 123 and 124:
gairebé col . lapsada. La persona
Page 125 and 126:
Anem-hi, el problema amb les cases
Page 127 and 128:
32 —Bert, abans de dos minuts reb
Page 129 and 130:
Sisena Avinguda. Faci la trucada ar
Page 131 and 132:
d’escombraries que ha sortit del
Page 133 and 134:
33 El lliurament del rescat s’hav
Page 135 and 136:
aquelles hores de la nit. En Lucas
Page 137 and 138:
d’ull al velocímetre —anava a
Page 139 and 140:
Això fa molt mala espina, segur qu
Page 141 and 142:
36 En Clint sabia que s’apropaven
Page 143 and 144:
Lucas obre la porta i sent soroll,
Page 145 and 146:
37 A les oficines de l’edifici de
Page 147 and 148:
38 —El primer que hem de fer és
Page 149 and 150:
—Mama, mama... —repetia la Kath
Page 151 and 152:
39 A tres quarts de sis de la matin
Page 153 and 154:
nord de Saw Mill, darrere l’antic
Page 155 and 156:
si la trucada que ha rebut mossèn
Page 157 and 158:
41 La notícia que una de les besso
Page 159 and 160:
mament que si s’hagués renunciat
Page 161 and 162:
al cap de poc sense aquesta. Es cre
Page 163 and 164:
Kathy encara duia posat. Va girar-l
Page 165 and 166:
—Necessita dormir —va xiuxiueja
Page 167 and 168:
dat a la Kathy. Però no pots posar
Page 169 and 170:
44 El pla elaboradíssim per seguir
Page 171 and 172:
nés al metge, però s’ha pres un
Page 173 and 174:
En Bailey se’l va quedar mirant d
Page 175 and 176:
—No em vinguis amb això ara. No
Page 177 and 178:
Pensa que hi ha alguna cosa sospito
Page 179 and 180:
—El meu problema —va dir la Mar
Page 181 and 182:
47 Norman Bond no es va sorprendre
Page 183 and 184:
com per aixecar-se, però de seguid
Page 185 and 186:
tur i em va agradar molt el que va
Page 187 and 188:
48 —Sempre he estat una persona m
Page 189 and 190:
l’acte, però s’havia despertat
Page 191 and 192:
—No embolico res. Si la poli ve a
Page 193 and 194:
49 L’agent especial Chris Smith,
Page 195 and 196:
pot haver passat alguna cosa? Si no
Page 197 and 198:
—No gaire bona —va admetre en T
Page 199 and 200:
Les arrugues a la cara de faccions
Page 201 and 202:
—Imagina que una d’elles el va
Page 203 and 204:
—La Kathy està viva. Ella i la K
Page 205 and 206:
nar a prendre mai més —va conven
Page 207 and 208:
51 Divendres al matí a primera hor
Page 209 and 210:
fectament. En Gregg és molt llest
Page 211 and 212:
52 La Margaret seia al llit de l’
Page 213 and 214:
—Steve, dóna’m les claus del c
Page 215 and 216:
—No ho entén —va suplicar, apu
Page 217 and 218:
53 A última hora del divendres a l
Page 219 and 220:
—¿De què m’està parlant? —
Page 221 and 222:
54 —Ara, escolta’m bé —va di
Page 223 and 224:
nen jo li agradava de debò i volia
Page 225 and 226:
55 —Aquí el tenim —va murmurar
Page 227 and 228:
En Walsh esguardava en Mason, que h
Page 229 and 230:
—Vaig telefonar dient que estava
Page 231 and 232:
56 El dissabte al matí, la Lila Ja
Page 233 and 234:
La Joan Howell es va mirar el rello
Page 235 and 236:
dreta del cottage. La porta era obe
Page 237 and 238:
viós, es va dir a si mateix. Si no
Page 239 and 240:
a despenjar l’aparell—. Digui
Page 241 and 242:
57 —Tothom té un límit, Margare
Page 243 and 244:
aquell temps. Li vaig donar una pas
Page 245 and 246:
58 L’agent especial Connor Ryan h
Page 247 and 248:
que estem buscant una quarta person
Page 249 and 250:
que els segrestadors professionals
Page 251 and 252:
59 En Norman Bond vivia al pis quar
Page 253 and 254:
Havia plorat i plorat quan els bess
Page 255 and 256:
La Kathy no volia el sandvitx d’o
Page 257 and 258:
—¿On us allotgeu? —Al Soundvie
Page 259 and 260:
—Calla! —va dir l’Angie en ve
Page 261 and 262:
61 El dissabte al matí, un Gregg S
Page 263 and 264:
Va sentir la boca seca. —No sé q
Page 265 and 266:
sones i havien escorcollat la ciuta
Page 267 and 268:
mateix. Llavors, mentre esmorzàvem
Page 269 and 270:
preguntes, i pensava que només hav
Page 271 and 272:
Tots van mirar la Kelly i la nena v
Page 273 and 274:
65 En David Toomey, el gerent de l
Page 275 and 276:
podia veure la banda del cotxe del
Page 277 and 278:
Va mirar la Kathy. La nena tenia el
Page 279 and 280:
—¿T’has desempallegat del bres
Page 281 and 282:
66 —Continuo sense creure que la
Page 283 and 284:
—Tinc raó, senyor Carlson. —..
Page 285 and 286:
67 El Flautista havia trucat a en C
Page 287 and 288:
—Ai, és veritat —va fer l’El
Page 289 and 290:
69 En marxar de casa dels Frawley,
Page 291 and 292:
vam trobar la seva germana al cotxe
Page 293 and 294:
70 En arribar a l’aeroport de La
Page 295 and 296:
tamboret. La jaqueta se li havia re
Page 297 and 298:
portés a l’hospital. Tenia una r
Page 299 and 300:
72 —La Lila ha marxat abans d’h
Page 301 and 302:
agent de l’FBI. No s’ha molesta
Page 303 and 304:
La Kathy no va obrir els ulls. Li c
Page 305 and 306:
74 L’agent Carlson va trucar al t
Page 307 and 308:
nera, però he de parlar amb vostè
Page 309 and 310:
intervenir la mare de la Lila—. P
Page 311 and 312:
moment segurament era a Boston, llo
Page 313 and 314:
pensar: «¿Per què no?». Es va p
Page 315 and 316:
duia la jaqueta gruixuda que portav
Page 317 and 318:
xa nit per pintar-la. Els pots de p
Page 319 and 320:
77 Dissabte a la nit, els agents Se
Page 321 and 322:
gada. Havia dit a en Hamilton que d
Page 323 and 324:
la Margaret va trucar a casa i la d
Page 325 and 326:
79 A l’aeroport de Logan, en Clin
Page 327 and 328:
per a ella era tan fàcil desempall
Page 329 and 330:
En Geoff es va preparar per a les n
Page 331 and 332:
La pell cremada d’en Geoff Banks
Page 333 and 334:
81 —La Lila Jackson ens ha dit qu
Page 335 and 336:
La persiana de la finestra de l’h
Page 337 and 338:
mirada per comunicar-se mútuament
Page 339 and 340:
—¿Està segur que la seva camion
Page 341 and 342:
En Schwartz no va permetre que el l
Page 343 and 344:
85 —Era allà —va somicar la Ma
Page 345 and 346:
—Ara la Kathy té molta son —va
Page 347 and 348:
per amoïnar-se’n. Allà dins no
Page 349 and 350:
passar als mitjans de comunicació
Page 351 and 352:
companya sentimental, Angie Ames. S
Page 353 and 354:
89 —¿Per què està tan callada
Page 355 and 356:
90 Ajupit dins el cotxe, el Flautis
Page 357 and 358:
91 El taxista que havia dut en Clin
Page 359 and 360:
92 —Hem d’intentar mantenir-la
Page 361 and 362:
93 —Em fa por que pensin que sóc
Page 363 and 364:
—Departament de Policia de Barnst
Page 365 and 366:
en Frawley—. Steve, potser té ra
Page 367 and 368:
de camí a Florida i no ens buscari
Page 369 and 370:
cobrim qui és aquest paio, li podr
Page 371 and 372:
96 L’agent Sam Tyron va arribar a
Page 373 and 374:
97 A dins l’avió tothom romania
Page 375 and 376:
98 L’Angie va pensar que tots els
Page 377 and 378:
99 En Phil King, el recepcionista d
Page 379 and 380:
100 En Clint va observar com desapa
Page 381 and 382:
—No ha tingut sort —va dir un d
Page 383 and 384:
102 El Flautista havia presenciat l
Page 385 and 386:
seva única oportunitat d’aconseg
Page 387 and 388:
submarinisme —va ordenar—. I un
Page 389 and 390:
policia. Només en nou minuts ja ab
Page 391 and 392:
«Ja la té! —va pensar en Realto
Page 393 and 394:
per instal . lar-se al seient 2B. A
Page 395 and 396:
106 —Hem estabilitzat la Kelly, p
Page 397 and 398:
pensar que tot girava al voltant de
Page 399 and 400:
108 Els agents Reeves, Carlson i Re
Page 401 and 402:
109 «Les bessones Frawley han esta
Page 403 and 404:
110 Van dur el bressol de la Kelly
Page 405 and 406:
Epíleg Tres setmanes més tard, en
Page 407 and 408:
li traguessin el tint, i llavors el
Page 409:
En Walter Carlson va notar que se l
Page 412 and 413:
Gustave Flaubert, Madame Bovary Ken
Page 414:
Nicholas Sparks, Un camí memorable
show all

045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?