045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

hi era i l’encarregada no em volia donar el número del
seu telèfon mòbil. Em vaig adonar que estava fent un
número i vaig fugir corrent. Aleshores vaig conduir i
conduir. En veure un senyal que indicava Cape Cod em
vaig refer una mica i vaig fer mitja volta. El següent que
recordo és que un policia m’enlluernava amb la llanterna.
Estava aparcada a l’aeroport.
L’Steve va acostar la cadira a la d’ella i li va passar un
braç per sobre les espatlles. Ella es va redreçar i va enllaçar
els dits amb els d’ell.
—Steve —va dir l’agent Realto—, segons vostè, la
Kelly va dir els noms «Mona» i «Harry» mentre dormia
i està segur que no coneix ningú que es digui així.
—Correcte.
—¿La Kelly ha dit alguna cosa més que pugui ser útil
per identificar les persones que la retenien?
—Va dir alguna cosa d’un bressol i em va fer pensar
que la Kathy i ella devien haver estat en un, però no va
dir res més que tingués sentit.
—¿I què més va dir que no tingués sentit per a tu,
Steve? —va preguntar la Margaret severament.
—Marg, estimada, m’agradaria compartir la teva esperança,
però... —va replicar l’Steve, i aleshores es va ensorrar
i les llàgrimes li van amarar els ulls—. Déu meu,
tant de bo pogués creure que hi ha una sola possibilitat
que sigui viva.
—Margaret, ahir em va trucar i em va dir que creu
que la Kathy encara és viva —va recordar en Carlson—.
¿Per què ho pensa?
—Perquè la Kelly m’ho va dir. Perquè ahir al matí, a
missa, va dir que la Kathy també vol tornar a casa ara
266