045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

li va fer un petó. Després li va passar les mans per les espatlles,
entrellaçant els dits amb els cabells.
La Margaret sabia que l’Steve havia estat a punt
d’enfonsar-se, abans de saber que els pagarien el rescat.
Es pensava que a la nit dormia, però ell li havia dit en
veu baixa: «Marg, la policia només vol que passem pel
detector de mentides a causa del meu germà. Sé què
pensen els agents. Troben que el fet que en Richie marxés
divendres amb el cotxe cap a Carolina del Nord per
veure la meva mare era una manera de crear-se una coartada.
Feia un any que no la visitava. I després, quan vaig
dir a en Carlson que havia estat rumiant si l’empresa s’oferiria
per pagar el rescat, em vaig adonar que m’havia
convertit en sospitós. Però és la feina d’en Carlson. I jo
vull que sospiti de tothom».
La feina d’en Carlson és trobar les meves filles, va
pensar la Margaret quan ella i l’Steve van baixar les escales.
Al vestíbul, es va acostar a en Robinson Geisler.
—Els estic tan agraïda, a vostè i la seva empresa...
—va dir.
L’Steve va obrir la porta i li va agafar la mà quan es
van començar a disparar els flaixos de les càmeres.
Acompanyats d’en Geisler, es van acostar a la taula i les
cadires que havien posat per a les declaracions. La Margaret
estava contenta de veure que en Franklin Bailey,
que s’havia ofert per fer d’intermediari, també era present
a l’acte. L’havia conegut a l’oficina de correus quan
ella comprava segells. La Kelly havia sortit disparada cap
a la porta i ell l’havia agafada a la punta de la vorera,
abans no continués corrent cap als cotxes.
La pluja, que els havia acompanyat tota la nit, s’havia
65