045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

Més tard, encara incapaç de treure’s de sobre la sensació
que hauria de seguir la pista d’aquell pressentiment
incòmode, la Lila va demanar a la comptable que
intentés aconseguir l’adreça de la dona que havia comprat
aquells conjunts idèntics per a bessons de tres anys.
—Cap problema, Lila. Si em posen cap entrebanc a
l’hora de donar-me’n l’adreça, diré que creiem que es va
deixar un paquet a la botiga.
—Gràcies, Jean.
Segons les dades amb què comptava Visa, la senyora
de Clint Downes vivia a 100 Orchard Avenue, a Danbury.
En aquells moments, encara més segura de què calia
fer, la Lila va recordar que en Jim Gilbert, un policia jubilat
de Danbury, soparia amb la seva mare aquella nit.
Li faria algunes preguntes sobre el tema.
Quan va arribar a casa, es va trobar que la seva mare
li havia deixat sopar; en aquells moments era amb en
Jim a l’estudi, prenent un còctel. La Lila es va servir una
copa de vi i va seure al costat de la xemeneia, d’esquena
al foc.
—Jim, suposo que la meva mare et deu haver explicat
que vaig vendre aquells vestits de vellut blau a la
Margaret Frawley.
—Sí. —La Lila sempre trobava incongruent la veu
d’en Jim, profunda, de baríton, amb relació a la seva
constitució escanyolida. Tenia una expressió amable,
que s’enduria, però, a mesura que parlava—. Escolteume
bé: aquesta gent no recuperarà les seves filles, ni vives
ni mortes. Jo crec que a hores d’ara ja són fora del
país i tota aquesta xerrameca del rescat només ha estat
un focus de distracció.
94