045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

Molt bé, va pensar. Sé què estem fent. Potser funcionarà.
Mentre s’encenia una altra cigarreta, li va sonar el
telèfon mòbil particular.
El tenia a la calaixera del dormitori. Es va afanyar a
agafar-lo.
—Lucas —va dir una veu feble i tensa—, sóc en
Franklin Bailey. Et necessito per a avui al vespre. Si ja
tens algun servei programat, fes que hi vagi el conductor
que et substitueix, si us plau. He de fer un encàrrec importantíssim
a Manhattan i cal que sigui a Columbus
Circle a les vuit en punt.
Amb el cervell treballant-li a tota velocitat, en Lucas
es va prémer l’auricular contra l’orella i es va treure de la
butxaca el paquet de cigarretes, mig buit.
—Sí que tinc una reserva, però potser ho podrem arreglar.
¿Quanta estona creu que necessitarà, senyor Bailey?
—No ho sé.
En Lucas va recordar la mirada estranya d’aquell policia
divendres, quan havia portat en Bailey a la casa dels
Frawley per oferir-se a fer d’intermediari. Si els agents
decidissin que era una bona idea que en Bailey tingués el
seu propi conductor, i llavors s’assabentessin que no estava
disponible, potser es preguntarien què era tan important
que li impedís de complaure un client tan fidel.
No m’hi puc negar, va pensar en Lucas.
—Senyor Bailey —va dir intentant, com sempre, fer
el to de veu del qui es desviu per complaure els altres—,
trobaré algú altre per a l’altra feina. ¿A quina hora vol
que el passi a recollir, senyor?
—A les sis en punt. Segurament hi arribarem bastant
d’hora, però no em puc permetre d’arribar tard.
85