045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

d’aniversari. Venim d’Abby’s Discount i la senyoreta Howell
ens ha dit que la Lila havia marxat perquè no es trobava
bé. Hem de parlar amb ella urgentment.
La mare de la Lila va treure la cadena i va balbucejar
disculpes tota esbalaïda:
—Em sap molt de greu. Amb els temps que corren,
una no pot ser mai prou cauta. Passin. Passin, si us plau,
la Lila és al sofà de l’estudi. Passin.
La Margaret va pensar que la noia els havia de poder
dir alguna cosa que els ajudés. «Déu meu, si us plau, si us
plau, si us plau», va pensar. Es va veure fugaçment al mirall
de davant la porta al minúscul rebedor. S’havia recollit
els cabells en una trossa, però el vent l’hi havia desfet
i en tenia que li penjaven fins al coll. Les ombres fosques
que tenia sota els ulls contrastaven amb la seva complexió
pàl . lida, i la seva mirada era somorta i esgotada. Un
tic a la vora de la boca li desdibuixava la cara i s’havia
mossegat el llavi inferior tan sovint que el tenia tot pelat
i esquerdat.
Va pensar que no era estrany que la dona hagués
tancat la porta tan bon punt l’havia vista, però quan va
entrar a l’estudi i va veure una silueta escarxofada al sofà
va oblidar qualsevol cosa referida a la seva aparença.
La Lila portava la seva bata favorita de llana, tota de
ratlles, i estava embolicada en un llençol. Tenia els peus
estirats sobre un tamboret i bevia te calent. Els va mirar
i va reconèixer la Margaret immediatament.
—Senyora Frawley! —va exclamar, i es va inclinar
per deixar la tassa damunt la tauleta de cafè.
—Si us plau, no s’aixequi —va demanar-li la Margaret—.
Em sap greu irrompre a casa seva d’aquesta ma-
306