045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

cap als quadres executius superiors. En Geisler havia advertit
a en Bond que no contractés ningú de fora de l’empresa,
però en Bond s’havia mostrat categòric pel que feia
a la contractació d’en Frawley: «Té un MBA i és llicenciat
en dret», havia dit. «És intel . ligent i és de confiança».
En Geisler es pensava que en Bond, de poc menys de
cinquanta anys, divorciat i sense fills, votaria en contra
del pagament del rescat perquè si no hagués contractat
en Frawley, l’empresa no es trobaria en aquella situació.
—Gràcies, Norman —va dir—. Si hi ha algú que encara
vulgui discutir la conveniència que aquesta empresa
reaccioni a la necessitat desesperada d’un dels seus
empleats, els suggereixo que tornem a veure la cinta un
cop més i després votem.
A tres quarts de nou, hi havia catorze vots contra un
a favor de pagar el rescat. En Geisler es va girar cap a
l’Stanford:
—Vull un vot unànime —va dir amb un to gèlid—.
Després, com sempre, es pot presentar com a anònim
davant dels mitjans de comunicació per dir-los que
vostè ja creia que el pagament del rescat posaria les nenes
en perill, que no les salvaria. Ara bé, mentre sigui jo
qui segui en aquesta cadira, i no vostè, vull que el vot sigui
unànime.
El somriure d’en Gregg Stanford era quasi de menyspreu.
Va assentir amb el cap.
—El vot serà unànime —va dir—. I demà al matí,
quan es facin les fotos per als mitjans de comunicació
davant d’aquella cort ruïnosa que és la casa dels Frawley,
estic segur que tots els membres de la junta directiva que
puguin sortiran a la foto amb vostè.
55