045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

sones i havien escorcollat la ciutat i tots els parcs de la
zona amb gossos ensinistrats a la recerca d’algun rastre.
L’Steve i ella, seguits per la doctora Sylvia, van conduir
els investigadors al menjador, i va pensar que s’havia
convertit en el seu «punt de comandament». Durant
aquella última setmana, ¿quantes vegades s’havien assegut
al voltant d’aquella taula esperant una trucada de
telèfon i pregant perquè tornessin les bessones?
La Kelly havia portat les nines i els ossets de peluix a
jóc, les joguines preferides de les bessones. Les havia deixat
sobre llençols de joguina al terra de la sala i parava la
taula i les cadires en miniatura perquè prenguessin el te.
La Margaret va recordar que a la Kathy i a ella els encantava
jugar plegades a servir el te de la tarda i va intercanviar
una mirada amb la doctora Sylvia, asseguda a l’altra
banda de la taula. Segur que la Sylvia pensava el mateix,
perquè quan anaven al seu despatx, sempre preguntava a
les nenes per les seves trobades per prendre te.
—¿Com anem, Margaret? —va preguntar l’agent
Carlson suaument.
—Suposo que bé. Ja deu saber que ahir vaig anar a la
botiga on havia comprat els vestits d’aniversari per mirar
de parlar amb la dependenta que m’havia atès.
—Tenim entès que no hi era —va intervenir l’agent
Realto—. ¿Ens pot dir per què volia parlar amb ella?
—Només perquè deia que acabava d’atendre una
dona que comprava roba per a unes bessones i li havia
semblat estrany que la senyora no en sabés les mides.
Se’m va acudir la bogeria que potser algú comprava la
roba perquè planejava segrestar les meves filles... I... I...
—va explicar, i va empassar saliva—. La dependenta no
265