045-Bessones-OK 15/1/09 15:50 Página 1 - Labutxaca

En Schwartz no va permetre que el llampec d’irritació
que l’escometia se li dibuixés a la cara. Era un detall
per part d’en Dave Toomey preocupar-se pel nen, però
comprovar el que demanava era una tasca prou difícil.
La mare podia haver dut el nen a una dotzena de centres
d’urgència de Cape Cod. Ho podria haver dit a en Dave
directament, però es va estimar més trucar a l’hospital.
A l’hospital no hi havia anat cap pacient de pediatria
que es digués Steve.
Tot i que estava impacient per tornar a casa, a en
Toomey li costava marxar.
—Hi ha una cosa que em preocupa d’ella —va dir
gairebé com si parlés per a ell mateix—. Si fos el meu nét,
la meva filla estaria morta de preocupació —va raonar, i
va arronsar les espatlles—. Tant se val. Gràcies, sergent.
A sis quilòmetres de distància, l’Elsie Stone girava la
clau dins el pany de la seva casa blanca. Havia dut la Debby
a casa, a Yarmouth, i havia rebutjat la invitació a sopar
de la seva filla i el seu gendre.
—Avui em sento tan vella com sóc —havia rigut—.
Vaig a casa, m’escalfaré una mica de sopa de verdures i
en gaudiré mentre llegeixo el diari i miro les notícies.
Mentre encenia el llum del rebedor va pensar que en
realitat les notícies no li agradaven gaire, però com que
el segrest l’havia afectada, volia saber si ja faltava menys
perquè enxampessin aquella gent horrible.
Va penjar l’abric i va entrar directament al saló per
encendre el televisor. El presentador de les notícies de
dos quarts de set deia:
341