Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
en relació a la idea de la legitimitat de la conquesta feudal i el paper pejoratiu del mon
islàmic, un mon certament desconegut, i “estigmatitzat” amb un imatge caricaturitzada
o, simplement, adulterada al gust dels narradors posteriors a l’època medieval 209 .
Precisament, un dels pilars de la pròpia legitimitat dels feudals respecte la conquesta
i colonització de Xarq al-Àndalus, descansava en la seua reivindicació d’aquest territori
com una terra de “frontera”, una terra d’oportunitats, una terra de possibilitats i llibertat
per a tots els que participaren en l’empresa, i on sobraven evidentment els habitants
andalusins, uns pobles pagans i bàrbars amb espais vacants i desaprofitats 210 . Negada la
condició humana dels musulmans en l’ordre social cristià, i estereotipada la imatge, clarament
parcial i deformada del seu paisatge en les fórmules notarials i cancelleresques
dels conqueridors 211 , era evident que la idea de les terres de “frontera” quedava summament
reforçada i hom podia considerar plenament justificada l’empresa de portar la
cristiandat i els valors occidentals cap aquell “erm” poblat per sarrahins.
Conquesta i botí a l’Horta de València. La fi de la qarya de Benivolesar (1232-1238)
Encetat el segle XIII, dins les inèrcies expansionistes generals dels feudalismes català
i aragonès i l’accentuada descomposició dels poders polítics musulmans 212 , l’avanç
cristià cap al migjorn, a l’orient d’al-Àndalus, era una opció cada vegada més plausible,
especialment després de la derrota militar musulmana a la batalla de las Navas de Tolosa
contra els principals regnes cristians peninsulars. Transcorregudes unes dècades, la
fusió dels recursos de Catalunya i Aragó sota la figura del rei Jaume I, obria un favorable
marc polític i econòmic per afrontar una empresa militar sobre la frontera al sud del
209 VICIANO, Pau, El regne perdut, Editorial Afers, Catarroja, 2005, ps. 44-46.
210 TORRÓ 2001: 14.
211 TORRÓ 2001: 13-15.
212 LÓPEZ ELUM 1995: 24-25.
F3
102 - 103
F1. Mesurant en braces i jovades.
Agrimensura feudal després
de la conquesta.
F2. El notari i els llauradors.
Fiscalitat rural als temps medievals.
F3. El Castell del Puig.