Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
vament si es vol, el poble es lliura al seguit de pràctiques simbòliques que la tradició ha
organitzat i que constitueixen el pal de paller de la seua identitat col·lectiva.
La festa, per la seua dimensió cultural i identitària, conforma una part important del
patrimoni immaterial dels pobles i hauria de ser susceptible, per tant, de la mateixa
protecció que s’atorga al patrimoni arquitectònic o al patrimoni natural.
Les festes amollonen l’any: marquen l’entrada en les estacions, la fi de les collites, les
commemoracions col·lectives i, sobretot, pauten i governen la religiositat popular.
Res sabem de com celebraven les festes els vinalesins d’abans del segle xx. Però si
atenem a les escasses notícies que posseïm dels pobles de la contornada 599 , el programa
festiu inclouria des de ben antic balls, bous i llançament de coets.
A Vinalesa, com en qualsevol altra comunitat rural 600 , el calendari festiu s’articulava,
al voltant de dos grans eixos: d’una banda, les celebracions imposades pel calendari religiós
oficial com els cicles de Nadal i de Pasqua; i d’una altra, les festes locals agrupades
en una seqüència d’hivern —Sant Antoni i Carnestoltes— i una seqüència al final de les
collites organitzada al voltant del dia del patró.
L’any festiu s’inicia amb el sopar familiar de la Nit de Nadal i la Missa del Gall, celebracions
que donen el tret de sortida al cicle nadalenc que es perllonga fins el dia de Reis.
A Vinalesa era habitual la representació del Betlem per una colla de xiquets i xiquetes
del poble.
Acabat el cicle nadalenc, arribava l’hora de Sant Antoni, la gran festa valenciana
d’hivern 601 . La festa de Sant Antoni és una de les més difoses per tot el territori valencià
on se celebra des dels anys immediatament posteriors a la conquesta cristiana.
La festa de Sant Antoni es va introduir a l’Horta, molt probablement, cap a mitjans del
segle XIV, quan l’Orde dels Antonians s’establí al barrí d’Orriols on edificà un hospital
per acollir els malalts del “foc de Sant Antoni” i a Rafelbunyol està ben documentada,
com a mínim, des del segle XVI.
No sabem des de quan se celebra a Vinalesa —és possible que des del segle XVII—
però encara hi manté la seua empremta de festa agrària i popular.
L’únic acte extraordinari del dia, que el diferencia d’altres festivitats, el constitueix la
benedicció dels animals. El patronatge que el sant exerceix sobre el bestiar es justifica
amb encantadores llegendes. Una molt propera conta que el governador de Barcelona el
va manar buscar perquè sanara la seua filla, a qui se li havien posat mals esperits al cos.
El sant arribà a la ciutat enfilat dalt d’un núvol i aterrà a la platja on se li va acostar una
bacona que tenia un porquet amb les extremitats mal formades la qual cosa li impedia
de caminar. El Sant el va sanar i el porquet, des de llavors, el va seguir per tot arreu.
D’aquesta manera o d’alguna altra, Sant Antoni esdevingué protector dels animals i
des d’aleshores són moltíssims els pobles que, cada 17 de gener, beneeixen el bestiar. A
l’Horta la benedicció més concorreguda té lloc al carrer de Sagunt de València, junt al
convent dels Canonges Regulars de Sant Antoni. Probablement se celebra des dels segles
XIV o XV. També té molta anomenada la benedicció de l’Ermita de Vera a Benimaclet
que se celebra el diumenge següent al desset de gener.
599 Vegeu, per exemple, FRECHINA 2004a: 3-22.
600 La bibliografia de la festa de Sant Antoni a terres valencianes és molt abundant. El lector interessat pot adreçar-se a la visió general
que en proporciona MONFERRER 1994 i la bibliografia que s’hi relaciona.
601 Cançó arreplegada a Vinalesa per SEGUÍ 1980: 139.
176 - 177