Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
“El que hom sigui burgés o capitalista, no és una raó perquè els revolucionaris els persegueixin
i l’exterminin. Tampoc no ho és perseguir i exterminar capellans i frares pel sol
fet d’ésser-ho. Molt menys no és cap raó el que els homes d’idees dretanes o els qui, sense
ésser-ho, votaren un dia per les dretes, puguin ésser assassinats com gossos, de manera
covarda i criminal. La nostra lluita és contra el feixisme” 597 .
La esquerda entre els partidaris de la revolució i els defensors de la legalitat republicana
—que volien acabar amb els grups descontrolats, reorganitzar la reraguarda,
militaritzar les milícies i retornar-li a la República el seua tarannà democràtic i moderat
original— s’eixamplava per moments mentre la CNT perdia posicions dintre de la
jerarquia republicana i els comunistes, pel contrari, anaven constituint-se en un dels
pilars més sòlids del govern.
Aquest procés de reestructuració ideològica dels quadres dominants es produirà en
un marc de ferotges enfrontaments interns i obrirà una mena de segon front de batalla
que tindrà com a escenari les principals ciutats republicanes —València i Barcelona— i
els pobles de la seua rodalia.
Vinalesa viurà un episodi d’aquestes violentes batusses amb uns incidents que pas
saran a la Història amb el nom, una mica
eufemístic, de “successos de Vinalesa” i que
tindran el seu punt àlgid en l’enfrontament
armat entre els Guàrdies d’Assalt, enviats
pel govern, i les milícies llibertàries de la
Columna de Ferro convocades pels anarquistes
locals, a les quals s’hi afegiran alguns
coneguts personatges de la contornada com
el ben bé llegendari Aurelio Tamarit, Pedaços.
El comité popular de Vinalesa estava format
per un membre del PSOE, Dionisio Folguerà, que n’ostentava la presidència, tres
membres de la CNT-FAI i tres de la UGT. Els anarcosindicalistes, des de l’inici de la
guerra havien volgut emular la comuna llibertària establerta a Alfara del Patriarca, anomenada
ara Alfara Llibertat, iniciativa rebutjada pels altres quatre membres del comité.
Es col·lectivitzaren la jutera i les perruqueries però no s’aconseguí col·lectivitzar la terra
per l’oposició dels filosocialistes. Els afusellaments ja esmentats augmentaren el distanciament
entre uns i altres.
Més tard, la supressió del comité popular i l’elecció d’un nou consell municipal seguint
les instruccions del govern republicà ja instal·lat a València, acabà equiparant les forces
ja que els membres passaren de ser-ne set a ser-ne vuit amb la incorporació d’un nou
representant de la FAI. Això ocorria el vint de gener de 1937 ja en un ambient de clara
confrontació entre els revolucionaris que, segons es diu, anaven armats a les reunions
del consell municipal, i els legalistes que se sentien cada dia més forts per l’absoluta determinació
de Largo Caballero de posar fi a la revolució.
Els incidents que donaren origen als enfrontaments armats, el primers dies de març
del 1937, mai han acabat d’aclarir-se perquè les estratègies de propaganda i contrapro-
597 S’inaugurà el 14 d’octubre del 1946, dia de sant Honorat.