Ajuntament de Vinalesa

1. Vinalesa, terres i aigua
En el pla litoral, i en les proximitats de la mar, als materials al·luvials cal afegir els materials
d’origen albuferenc dipositats en la franja de marjals. Aquests espais de marjal,
restes d’una antiga albufera, s’estenen al llarg de la costa entre els materials dipositats
pel Carraixet al sud i el riu Palància al nord. La marjal és més estreta en els seus extrems
i s’eixampla en la seua zona central. La restinga, d’uns 16 Km. i bastant estreta, ja que
en cap moment supera els 200 m, té el seu origen en la deposició de materials de procedència
fluvial transportats pel corrent de deriva litoral nord-sud. En aquests espais,
especialment en la seua zona central més àmplia, apareixen surgències naturals d’aigua
(ullals).
De la descripció de l’espai físic comarcal cap deduir que l’estructura física prevalent en
la configuració del paisatge físic de Vinalesa és, sense cap dubte, el barranc del Carraixet.
El barranc del Carraixet
El nostre barranc naix en les proximitats del turó d’Alt Romero (821 m.), en les proximitats
del poble de Gàtova, amb la denominació del qual discorre, fortament encaixat,
cap a terres de Marines i Olocau. Aquesta població li donarà, durant un breu recorregut,
un nou nom per, a partir d’ací, eixamplar cada vegada més la seua llera, fins que, arribat
a la plana costanera, perdrà aqueix caràcter.
La circulació de direcció est-sud que manté fins a abans d’arribar al poble de Bétera,
canvia a direcció sud una vegada superat aquest municipi. Per fi, després d’un recorregut
de 47 Km., arriba fins la mar, al costat de l’ermita dels peixets a Alboraia.
El Carraixet, després d’abandonar les terres de Bétera, circula entre els termes de
Montcada, Alfara, Foios, Bonrepòs i Mirambell, Carpesa, Tavernes Blanques, Vinalesa
i Almàssera. A partir d’ací, i ja en el citat terme d’Alboraia, apareixen, en la pròpia llera
del barranc, una sèrie de surgències d’aigua, fruit de l’aflorament de les aigües freàtiques:
són els ullals 10 de Frexina i de l’Estrela.
El Carraixet es comporta com una típica rambla mediterrània amb el seu curs habitualment
sec llevat dels episodis, catastròfics molt sovint, de les grans avingudes tardorenques
de caràcter extraordinari. Açò fa que l’aprofitament de les seues aigües per
al reg siga escàs o nul. D’aquesta forma, i pel minvat de les seues aigües, només s’han
autoritzat concessions per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a Olocau 11
i Gàtova. Usos que apareixen també descrits 12 , bé per al propi Carraixet o en els seus
afluents de capçalera, a Marines, Bétera, Serra 13 i Nàquera.
En el seu curs sota la morfologia típica d’una rambla mediterrània, d’àmplia i pedregosa
llera, es transforma abruptament en el moment d’aproximar-se al litoral. En
aquest moment la direcció nord-sud, que mantenia en els últims quilòmetres, pateix un
brusc canvi que li fa prendre el sentit I-W a causa de d’impediment que suposa l’edifici
al·luvial del riu Túria 14 . La conca d’inundació holocènica i el més reduït pla d’inundació
actual, presenten una forma de ferradura dissimètrica, amb el marge esquerre més es-
10 Es tracta de surgències de gran potència, d’alguns metres diàmetre, oberts en les planures al·luvials.
11 CHJ. Relación de Concesiones: L’Horta Comuna de Gátova té una concessió de 10 l/s de les aigües del Carraixet i Piñel, per a regar
10,4166 Ha del terme de Gátova propietat de 235 comuners i repartides en 488 parcel·les. Les Ordenances apareixen aprovades
amb data d’11 de maig de 1963.
12 HERMOSILLA 1993.
13 CHJ. Relación de Concesiones: Concessió de 22,95 l/s, amb el nom de “Serra” i amb presa d’aigua en Fuentes Deula, Huerta del
Molino, Marianet, Santiago, Mugrón i la Salud, per al reg de 22,8658 Ha propietat de 253 comuners i repartides en 421 parcel·les.
Las Ordenances van ser aprovades el 8 de novembre de 1961.
14 CARMONA 1990.
F1. Mapa topogràfic.
14 - 15