Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
gaire per Vinalesa. Salvat el parèntesi de la Guerra de la Unió 323 , a la fi de la qual Matoses
fou desposseït del senyoriu, per la seua implicació en la facció contrària al rei Pere el
Cerimoniós. Uns anys més tard, en el 1349, la seua vídua, Na Castellana, ara casada amb
el Justícia civil de València Pere de Busquets 324 , recuperava mitjançant una compra la
titularitat de Vinalesa. En aquest ball de propietaris, que al cap i a la fi, no ocupaven gaire
temps la “cadira” senyorial de Vinalesa, resulta prou complicat distingir fases de major o
menor creixement en l’economia i solar urbà del lloc, més enllà de les escriptures notarials,
més relacionades directament amb assumptes de la terra.
Arribat el darrer terç del segle XIV, la modèstia del loch quedava plenament certificada
en les dades del morabatí 325 , amb unes xifres de poblament ben modestes, un màxim de
44 veïns per l’any 1385 i un mínim de 33 per l’any 1379 326 . Fet i fet, poc més del centenar
d’ànimes vivien entre els murs de les seues cases arrenglerades al carrer major.
Com ja apuntaven unes ratlles amunt, l’endarreriment urbà de Vinalesa no tenia res a
veure amb l’alt grau d’explotació agrària de les seues terres,
sota la tutela fiscal compartida entre el seu titular, la
parròquia de Foios i la Cequia de Moncada. Si recordem
el ja observat anteriorment, des de l’endemà de la conquesta,
existia un acusat dinamisme agrari dins l’ampla
franja territorial compresa dins el triangle que conformaven
les velles alqueries de Vinalesa, Albalat i Meliana,
amb Foios com a epicentre 327 . Un territori explotat i ocupat
amb rapidesa, d’una manera semblant a l’operació
colonitzadora que pocs anys després de la conquesta,
l’ordre del Temple havia efectuat a la veïna alqueria de
Montcada.
Aquesta inèrcia de fort desenvolupament colonial, reforçada
dècada rere dècada, impulsà molt aviat, un continu
bescanvi de terres entre els propis llauradors de la
zona, i consolidà un sòlid mercat de la terra a aquesta
banda del Carraixet 328 .
Altre fet inqüestionable en la configuració del nou espai
comarcal que havien “teixit” les primeres generacions
de ortolans 329 , i que continuaria d’igual forma temps des-
323 Vegeu: RODRIGO 1987.
324 “Busquets, Pere de (Reino de Valencia, siglo XIV). Botellero de la reina Leonor, que el 15-9-1362 le otorgó la alcaidía del castillo de El
Puig (A.C.A. C, reg. 1571, fol. 47 r).” HINOJOSA 2002: I, 399.
325 “Uno de los aprovechamientos de estos censos de morabatí es su capacidad descriptiva que los convierte en una importante fuente geogràfica.
El censo no sólo es un registro de los cabezas de familia que pagaban, sino que normalmente se ve obligado a precisar aspectos
para facilitar alguna identificación dudosa de personas o lugares...” ARROYO 1986: 127.
326 “ALEGUERES, Domingo. ALAGUERES, Jacme. ARI, Johan d’. BARBASTRE, P. BERNAT, Miquel. BERTOLÍ, Jacme. BERTOMEU,
en. BERTOMEU, major. CARBONELL, Bertomeu. CRESPO, P. DURÀ, Guillem. DURÀ, Martí. ESTEVE, Miquel. FERRER, Berenguer.
GIL, Valero. GUERAU, Guillem. GUERAU, Miquel. GUERAU, P. LLEDÓ, LEDO, Domingo (A. Empordà/Matarranya).
LLOBA, LOBA, na. LLOP, LOP, P. LLOPIS. LOPIS, Bernat. LLOPIS, LOPIS, Domingo. NADAL, Pascual. PATÍ, Antoni. PÉREÇ,
PÉREZ, Antoni. PÉREÇ, PÉREZ, Bernat. PERIS, Bernat. PERIS, Nadal. ROMEU, Jordi. SERRA, SERA, A. TORÀ, Jacme (Segarra)”,
Llista completa dels veïns de Vinalesa l’any 1379 en el Morabatí: ARV, Mestre Racional, n. 11.769. Dins: GUINOT 1999: 386.
327 “continuas operaciones de compra-venda, frecuentes cambios en la titularidad de heredades, donaciones inter vivos, dotales y propter
nuptias, establecimientos enfitéuticos, particiones hereditarias, recomposición de patrimonios familiares, abandono y reocupación de
tenencias, modificaciones en el tamaño de las propiedades, cesiones en el arrendamiento o aparcería y la constitución de rentas sobre la
tierra ―los censales y violarios― reordenaban una y otra vez la fisonomía de las explotaciones campesinas...”. MIRA 2004: 168.
328 “Arrendamiento de viña - Domingo Fabre huérfano de Tomàs Fabre miliris alquila a Pere Borrás de Vinalesa por 5 años una viña
franca en Vinalesa por 7 s al año en San Miguel. (F103) 6 kalendas enero…” ARV, Protocols Pasqual Vallebrera, 4.231, any 1328.
[Document cedit per A. J. MIRA]
329 Al menys durant els segles XIII i XIV es mantingué l’expressió “ortola” com sinònim de llaurador, paraula aquesta darrera que
acabarà imposant-se en la comarca.