Ajuntament de Vinalesa

F3
3. Patrimoni. L’herència dels avantpassats
3.2.2. Evolució urbana de Vinalesa: D’universitat medieval a municipi del segle
XXI
L’actual parcel·lari urbà de Vinalesa ens mostra un poble de forma allargada on, de
punta a punta, a tot estirar, s’arriba al kilòmetre de distància.
El carrer Major, primitiva espina dorsal del nucli urbà -amb una orientació nord-sud,
relicte de la trama medieval-, és també, a hores d’ara, centre neuràlgic de la vida del
poble. I, sens dubte, és aquest carrer un dels elements decisius que ajuden a entendre el
tarannà històric dels vinalesins.
A grans trets, poden distingir-se tres zones històriques principals al poble: la primera
és la zona entorn la plaça del Castell, església i carrer Major —aquesta darrera via, com
ja hem assenyalat adés, n’és l’eix central. Resulta prou versemblant que aquest espai,
etapa islàmica al marge, hagués estat el nucli primigeni del poble actual.
La segona zona o
anell, seria l’entorn
de l’antiga Fàbrica
de la Seda, el barri
de Gafaüt i els voltants
de l’Ermita de
Santa Bàrbara.
I en tercer i darrer
lloc, es troba la zona
del carrer Doctor
Mollà (eixida cap a
la Carretera de Barcelona)
i els carrers
Cura Sapiña i en direcció
al Carraixet i
el camí cap a Bonrepòs
i Mirambell.
3.2.2.1 Bennalesa, d’alqueria andalusí a pobla feudal (s. VIII-XIII)
De la Vinalesa islàmica, igual que ocorre en gran part dels pobles de l’Horta de
València, no trobareu ni palaus, ni banys, ni alcàssers, ni socs, ni jardins, ni muralles, ni
tampoc mesquites ni torres. D’una banda, perquè allò era més típic i genuí de medines
importants —cas de València (Madina al-Turab)—, o alqueries de certa entitat —com
Paterna, Moncada o Bètera—; i d’altra banda, perquè si n’hi hagué, senzillament no
ho sabem i esperem que l’arqueologia ens diga alguna cosa. Les generacions posteriors
de cristians no deixaren pedra sobre pedra d’aquells sarrahins i les seues cases i edificis
urbans. No obstant això, si pareu atenció, tenim la possibilitat, almenys per uns anys,
o això sembla, de contemplar i xafar el major monument islàmic de tota la comarca
i possiblement un dels més grans de les terres valencianes, la Séquia de Moncada. Sí,
evidentment, el canal principal i les seues derivacions més importants han mudat la
pell i el personal que treballava als camps banyats per les seues aigües. Però el seu reco-
F4
F1.
F2.
F3.
F4.
196 - 197