Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
i juristes de la Cancelleria Reial —un funcionariat de cristians i jueus 228 que constituïa
el grup més selecte de la burocràcia jaumina— en unió d’un escollit grup de notaris,
“hòmens que sien bé letrats d’aquella sciència” 229 , s’afanyaren a redactar i registrar tota
la informació relacionada amb els centenars de donacions del primer Llibre del Repartiment
230 .
Aquest gran nombre de concessions que estenia la ploma oficial, tenia una variada
funcionalitat, des de certificar la capacitat del poder reial per administrar com a màxim
jutge el nou solar feudal, a la d’informar als beneficiaris dels seus guanys i tenir al mateix
temps un primer registre i control fiscal de la rústica i urbana del nou regne, fins
fer tabula rasae 231 del paisatge islàmic preexistent mudant la seua imatge al nou territori
colonial valentino. Així, seguint el fil de la pròpia lletra cancelleresca, i de les tradicions
colonitzadores al nord del Sénia, una sèrie de formules diplomàtiques i notarials es repetiren
insistentment en la paperassa oficial o privada que atorgava el necessari estatus
legal als conqueridors sobre les seues noves propietats —terres, cases, alqueries, molins,
rafals, horts, etc.—, tot manipulant i alterant la complexitat i genuïna idiosincràsia de
l’anterior espai islàmic per un mirall acuradament feudal que reflectia amb perfecció
els referents rurals dels seus llocs d’origen: “Assignatas/autem alcareas et rafallos cum
domibis, ortis, pratis, pascuis, herbis, lignis, venatibus, planis, montibus, fontibus, aquiis,
cequiis, piscariis, arboribus” 232 .
D’aquest primer document oficial sobre el conjunt d’alqueries, immobles, o terres
per repartir tenim el primer esment directe sobre Vinalesa —alcheriam Benivolesar—,
donada el 6 de juny de 1238 a la milícia del consell de la ciutat de Barcelona 233 amb altres
alqueries de la contornada:
Donem a tots els prohòmens de Barcelona que romanguéreu en l’exèrcit amb Nós, com
a compte d’aquella sisena part de les heretats del territori i terme de València que ja us
assignàrem en una altra escriptura, les deu alqueries que consten en aquesta escriptura:
en primer lloc, l’alqueria de Massarrojos, l’alqueria d’Achellelin, l’alqueria d’Ahlarei,
l’alqueria de Benivolesar, l’alqueria de Benifaió, l’alqueria de Meliana, l’alqueria d’Ared
Almaxarachi, l’alqueria d’Alboraia, l’alqueria de Massalfassar i l’alqueria de Cassen, de
manera que si aquestes deu alqueries no bastassen o no comprenguessen l’esmentada sisena
part, íntegra, us prometem completar-vos-la en el terme de Morvedre, a voluntat
vostra. 13 de juny. 234
La transcendència d’aquest fragment és inqüestionable per a la història de Vinalesa, ja
que, a hores d’ara, representa el primer esment directe conegut d’aquest lloc en la tinta
feudal més enllà de la pura anècdota geogràfica, i és punt de partida indefugible en el
fil històric del posteriors segles. A banda d’això, poca cosa més: les dades son força esquemàtiques,
per no dir raquítiques, fruit de l’apressament pre-conquesta, i es presten
a una interpretació molt oberta i poc aclaridora del que n’hi havia, els que n’hi havia
228 “Un efecte secundari de l’augment de jueus araboparlants en els regnes catalanoaragonesos fou llur paper expansiu al llarg de tot
el segle XIII en les estructures fiscals, diplomàtiques i cancelleresques de la corona i llur paper com a savis cortesans (el fenòmen
dels hakīm) [...] L’inusual nomenament d’un jueu suggereix que hi feien falta coneixements bilingües d’àrab i de llatí. Un grup
d’aquests jueus bilingües proveïren la secció àrab de la cancilleria reial, tan per actuar com a ambaixadors davant dels poder musulmans
i com a traductors per al rei en les negociacions de capitulació, com per a traduir en llatí o en llengua romànica tractats
científics en àrab.” BURNS 2003: 27 i 51.
229 CRUSELLES 2003: 102-103.
230 “La recopilación notarial de estas promesas de donación es lo que se conoce como el primer volumen del Llibre del Repartiment. En él se
recogen 1.829 concesiones, en su mayoría de los años 1237 a 1239, que constituyen la fuente primera y básica con que contamos para
conocer a los primero beneficiarios de tierras y alquerías en el entorno de la ciudad…” FURIÓ1999: 78.
231 CRUSELLES 2003: 109.
232 GUINOT 1991: 233.
233 GUINOT 2003: 371.
234 FERRANDO 1978: 36-37.
106 - 107
F1. La trilogia mediterrània:
cereals, vinya i olivera. Agricultura
feudal.