Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
ministres, malgrat les iniciatives municipals per pal·liar-ho. Així, l’1 de juliol de 1920,
l’Ajuntament demana al Governador Civil l’adjudicació de cent sacs de farina a preu
de taxa, per bé que finalment en rep només vint-i-tres. I el setembre del mateix any,
l’alcalde es reuneix amb els forners fer fixar el preu del pa que s’estableix a 0,75 pessetes
el quilo 587 .
El consistori continua preocupat, a més, per la incomunicació del poble i segueix reclamant
l’habilitació de carreteres i camins que el connecten als principals eixos de comunicació
comarcals. El 10 de juliol del 1921, l’Ajuntament aprova adherir-se a:
“la solicitud que por iniciativa de este ayuntamiento, y en virtud de acuerdo del día doce
de Junio de este año, elevan al Excmo. Sr. Ministro de Fomento los de Moncada, Alfara del
Patriarca y otros de esta comarca, en súplica de que el Estado construya una carretera que,
pasando por estos pueblos, termine en el camino Real de Barcelona o en las estaciones del
ferrocarril eléctrico de Foyos o Meliana” 588
Un any després, el juliol de 1922, la sol·licitud és més ambiciosa: l’Ajuntament demana
la construcció d’una estació de tren.
“(...) y como a la vez se han ocupado de la desviación del ferro-carril de la línea de Barcelona
para suprimir el paso a nivel del Grao, entiende ser de imperiosa necesidad y urgencia que una
representación de este ayuntamiento practique activas gestiones para conseguir que en el nuevo
trazado se construya o levante estación en este pueblo, y comprendiéndolo así los Señores
Concejales acordaron por unanimidad que lo más pronto posible se traslade a Valencia una
representación lo más numerosa posible de este ayuntamiento a gestionar que la construcción
de la citada estación sea una realidad si el desvio de la línea férrea se realiza, para lo que se
solicitará el influyente apoyo del Excmo. Sr. Marqués de Mascarell y de cuantas personalidades
puedan ayudar a este pueblo a conseguir se le dote de tan necesaria comunicación y de que
carece en la actualidad.” 589
Però res d’això arriba. La modernitat es fa esperar, les condicions de vida no milloren
i les mobilitzacions obreres s’agreugen. El que passa a Vinalesa, com ja hem dit, no és
més que una escenificació local d’un moviment amb unes dimensions cada vegada més
profundes; la tensió social augmenta cada dia que passa i la crisi del parlamentarisme
dinàstic l’incapacita per a capgirar la situació i tranquil·litzar les classes dominants. En
aquesta tessitura, els sectors més conservadors del règim inciten una “solució militar”
que es materialitzarà amb el colp d’estat de Primo de Rivera. Té lloc el 13 de setembre
de 1923 i s’imposa sense excessiva resistència: només els anarquistes —i els comunistes,
però la seua implantació encara és ben bé testimonial— ofereixen una oposició ferma a
la Dictadura. La resta de forces polítiques l’accepta amb més o menys entusiasme com
un mal menor —un “paréntesi provisional” se’n diria— per redreçar una situació que
semblava escapar-se de les mans.
La Dictadura substitueix els governs municipals existents per altres formats per persones
presumptament adeptes que n’asseguren un control més ferm dels contingents
obrers. A Vinalesa, el 3 d’octubre del 1923, vint dies després del colp d’estat, Miguel
Alcaide, reelegit per a l’alcaldia el 1922, és cessat del seu càrrec i, amb ell, tots els altres
regidors. Ocuparà el seu lloc Francisco Ros Mellado, Francisquet el Huerto. A més,
587 RESURRECCIÓN 2005: 143, 145.
588 AMV, Acta municipal, 10 Juliol 1921, Fol. 40.
589 AMV, Acta municipal, 27 Juliol 1922, Fol. 31.