Ajuntament de Vinalesa

1.5. El tandeig de l’aigua i l’organització dels regants
1. Vinalesa, terres i aigua
La pràctica tradicional del reg a manta
A les hortes tradicionals, on el reg es realitza per immersió, a manta, les tasques de
cultiu associades al procés suposen una part fonamental del conjunt de l’activitat agrícola.
Així, les operacions de preparar la parcel·la per al reg, regar i realitzar el conjunt de
faenes ulteriors al reg, formen part de la vida quotidiana del llaurador de l’horta.
En el cas dels regs de la Séquia Reial de Montcada, totes i cadascuna de les parcel·les,
exceptuats els antics arrossars, tenen la possibilitat de ser regades de manera autònoma,
sense dependre per a res del reg dels camps circumdants. En conseqüència, a cadascuna
d’elles arriba la corresponent sequiola o regadora, amb els portells necessaris per a girar
l’aigua dins el camp. En aquest sentit, caldrà diferenciar les derivacions curtes, que
reguen parcel·les contigües a la canal principal, dels braçals ja comentats (la séquia dels
Alcavons, la fila de Meliana, el roll de Foios, el roll d’en Cardó...) que reguen partides i
sindicatures senceres. Val a afegir, a tot això, que cada camp ha de tenir resolt el desaigüe
dels sobrants del reg, si n’hi ha. Si bé, tot bon regador interromprà el reg de la parcel·la
quan arribarà el moment adequat per a evitar l’excés d’aigua.
La disposició de cada camp per al reg estarà en funció de la forma del mateix i, fonamentalment,
del cultiu que hi haja plantat. Es farà imprescindible, en tot cas, la formació
de cavallons com a mètode més pràctic per repartir l’aigua per dins la parcel·la i fer
que la terra se l’embega. La mena de cultiu, com s’ha dit, condicionarà també l’execució
i la disposició dels cavallons. Els conreus arboris, fruiters i cítrics, amb marcs de plantació
relativament espaiats, es disposen de forma que els cavallons ocupen el centre de la
taula limitada per les línies d’arbres. Encara que, en temps recents, es tendeix a acavallonar
per la soca dels troncs, amb l’objecte de mantenir durant un espai prolongat de
temps el mateix cavalló.
En els cultius herbacis i hortícoles, la diversitat de disposicions varia molt en funció
del cultiu: acavallonat total de la parcel·la per a les xufes, les carlotes, les creïlles, els fesols,
les tomaqueres, etc.; cavallons emparellats amb taules contigües per als melons d’Alger
i de tot l’any; taules separades per cavallons per a les cebes i també per al reg previ a la
plantació... La major o menor inclinació de la parcel·la farà aconsellable la disposició, al
llarg dels cavallons, d’obstacles transversals
–aletes– que faciliten la minva en la
velocitat de l’aigua i la millor penetració
d’aquesta en el sòl.
Oberta pel guarda la derivació de la Séquia
quan corresponga la tanda, l’aigua ve
dirigida dins de cada terme pel corresponent
atandador: regador expert que paga
cada ajuntament amb aquesta finalitat.
Ell és l’encarregat de tornar l’aigua a la
séquia comuna, de girar-la, quan el reg
del braçal haja conclòs, tot i evitant que
passe l’aigua a altres partides on no pertoque,
o als extremals, en cas d’haver-ne.
F2
54 - 55
F1. L’assut de la séquia de Montcada
(segons Fernandez Ordoñez).
F2. Almenara Reial.