Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
Passat sant Antoni i Carnestoltes, l’arribada de la Pasqua suposava un dels pocs moments
del calendari on es relaxava una miqueta l’estricte control de les relacions intersexuals:
xics i xiques passaven unes hores junts, lluny de la vigilància adulta, fet que
propiciava l’inici de moltes parelles. Les colles de joves i adolescents anaven a les eres
—als quatre camins de Foios— a botar a la corda, ballar la tarara, envolar el catxerulo,
menjar-se la mona i esclafar l’ou bullit en el front de la pretesa o el pretés recitant allò
d’“ací em pica, ací em cou, ací t’esclafe la punta de l’ou”.
Abans el rector havia beneït les cases amb el ritual ara perdut de la salpassa. El capellà
i els escolans passaven pel poble, i al llindar o al costat de cada casa hi tiraven una cullerada
de sal mullada amb aigua beneita. La humitat feia que la sal quedés enganxada a
la porta o a la paret. Els de la casa era costum que donaren alguna cosa al capellà, normalment,
ous (d’aquí el nom de sal i ous), que els escolans recollien en una cistella. Era
la benedicció de la casa tot recordant Moisès en el moment de la Pasqua a Egipte, quan
va manar pintar, amb la sang de l’anyell pasqual, les llindes de les cases dels israelites
perquè passés de llarg l’àngel exterminador.
Els xiquets acompanyaven la comitiva cantant:
Ous ací, ous allà,
martellades a l´escolà.
Ous a l’armari,
cistellades al vicari.
Ous al ponedor
cistellades al retor. 602
Maig era el mes de les rondes nocturnes, les enramades, la benedicció del terme —el
dia 3, festa de la Santa Creu—, el rosari de l’aurora i les primeres comunions.
Rondes i enramades propiciaven una segona oportunitat per iniciar relacions de festeig
—l’interessat anunciava les seues intencions amb una enramada de murtra i flors a
la porta de la pretesa que per la nit vigilaven els amics— o per cancel·lar-les de manera
expeditiva amb una enramada de fulles de carxofera i rabos de cebollí.
El cant de l’aurora es practica encara en moltíssims pobles —Albalat dels Sorells, Torrent,
Corbera, la Vall d’Uixó... El dia assenyalat, a trenc d’alba, un grup d’homes recorre
els carrers de la població i amb cants reiterats, que alternen monòdia i polifonies, desperta
els parroquians perquè assistesquen al rosari.
A la tardor, les festes patronals marcaven un descans en els dures feines agrícoles. El
patronatge de Sant Honorat data de ben antic. Ja el 1570, el senyor de Vinalesa, Luis
Juan, regalà a l’església una relíquia del sant 603 . Tanmateix, la tradició popular assegura
que sant Honorat s’erigí com a patró del poble després del 14 d’octubre del 1651, quan
la seua relíquia impedí que la fúria del Carraixet devastara la població. Des d’aleshores,
segons la devoció popular, la intervenció del sant ha estat decissiva en innombrables
ocasions per lliurar al poble de la barrancà.
La seua festa se celebra el 14 d’octubre i en són clavaris els homes de 50 anys. Un
element central en la litúrgia festiva vinalesina són les calderes. El guisat i repartiment
602 MARTÍNEZ ALOY (1925): 1023.
603 Las calderas para los pobres, Levante, 5-9-1951.