Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
El 23 de Juny de 1525 la pròpia reina del seu puny i lletra, signava la Composicion
contra els veïns de Vinalesa, en la línea del que estava fent amb els altres pobles de la
comarca 400 .
La primera etapa de la repressió de la virreina durant tot l’any 1524, i part de l’any
1525, anà dirigida a capturar i, després, en la majoria dels casos, executar 401 un a un,
tota la cúpula i principals líders de la Germania a la ciutat de València, al conjunt de la
comarca, i la resta del regne 402 .
La segona etapa de la repressió 403 , més discreta, però inapelable, i on entra el document de
Vinalesa, fou dirigida clarament a castigar econòmicament amb duresa als condemnats.
Propietat, rendes i domini senyorial
Com ja indicaven unes ratlles amunt, en l’estiu de 1538 Frances Joan major adquiria
el senyoriu de Binalesa, en compra feta a Anna Magdalena Garcia i de Mompalau,
després d’haver participat anys enrere en la pròpia denúncia dels fets de Germania
dins d’aquest poble. Ara, superats els temps més tumultuosos, arribava una època de
certa estabilitat per Vinalesa, ja que en l’estricta vessant de govern i jurisdicció, els
Joan mantingueren per espai continuat de mig segle la titularitat del senyoriu, qüestió
aquesta que el lloc no havia conegut encara des de la seua refundació com a nucli
feudal del Terme General de València, en substitució de l’antiga alqueria islàmica.
L’escriptura de venda del lloc de Binalesa, una
porta al coneixement del patrimoni de l’anterior
propietària, resulta un interessant observatori dels
principals ítems del paisàtge del terme i el seu teixit
urbà, com tot seguit veurem.
Una de les primeres disposicions del nou propietari
de Vinalesa, un parell d’anys després d’haver
comprat el senyoriu, fou realitzar un capbreu general
de tota la zona404 , des del carrer Major fins
l’últim camí o séquia del terme, amb la intenció
d’esbrinar fil per randa quin era el veritable patrimoni
del senyoriu i dels seus veïns o propietaris.
Imaginem que, al marge de com estiguera de
clara o actualitzada la paperassa administrativa
de l’anterior propietària, Francés Joan voldria saber
de primera mà les confessions dels seus vasalls
sobre el seu patrimoni, i calibrar l’estat real dels
efectius més vitals per l’economia del seu feu en
aquells moments.
400 “Mas fueron composados trenta iii personas particulares que no fueron de dichas cofradias en xviii mil iiii li x suel[dos] Los lugares de
la redonda de Valencia hasta los mas foranos que son Meliana, Foyos, binalesa, Moncada, Rocafort, Godella, Macarrojos, Manizes,
Aldaya, Alaquaz, Torrent, Albal y Catarroja pagaron xvi mil ccclxxxxv li xviiii sue[ldos]”. VICIANA 1972: fol. 223.
401 “De febrer de 1524 a octubre de 1525 van ser executats, segons una relació de Na Germana de Foix mateixa 98 persones [...] Segons
el llibre de Antiquetats el nombre d’executats fou de 800 individus...” GARCÍA CÁRCEL 1981: 98.
402 “A VIII de Henero Año de mil D. XXIIII la Reyna mando prender con mucha cautela de los agermanados principales algunos dellos a X
de Henero por la manyana por todo el reyno prendieron los agermanados en cada pueblo porsi...” VICIANA 1972: fol. 221.
403 “Però la major novetat introduïda per Na Germana en la interpretació de la repressió fou el seu marcat caràcter econòmic amb la
persecució de les confiscacions de béns [...] El recurs, però, que seria més freqüentment emprat va ser el de les composicions (multes)
a persones, poblacions i oficis, mètode repressiu més discret i eficaç que les confiscacions...” GARCÍA CÁRCEL 1981: 98-99.
404 Indice de los que se cabrevaron en los años de 1540, y 1541 ante Melchor Bort escrivano siendo Dueño de Vinalesa Don Francisco Juan.
ARV, CLERO, Llibre 307 [Capbreus de la Cartoixa de Vall de Christ (1540-1541)].
F2
F1. Germana de Foix.
132 - 133
F2. Retrat d’Honorat Joan. Els
Joan una nisaga nobiliar valenciana
a l’època dels Austries.