Ajuntament de Vinalesa

poble—; l’altra era la presència del caixer
principal de la Séquia de Moncada, involuntari
cordó umbilical entre les primeres
cases del casc urbà de Vinalesa i el raval o
poblat immediat de Gafaüt.
3.2.2.5. Urbanitzant entre la Guerra del
Francés i la “Gloriosa” (s. XIX)
3. Patrimoni. L’herència dels avantpassats
El canvi de segle, amb l’adéu del setcents
i l’arribada del vuit-cents, no havia
deixat un especial senyal urbana a Vinalesa;
fet i fet, la primera reforma urbanística de
consideració fou la construcció d’un nou
cementiri en les rodalies del poble en detriment
de l’antic fossar parroquial a la vora
del carrer Major. Així, superada la “Guerra
del Francés”, i en un context global de recuperació i manifesta activitat urbanitzadora a
València i els seus ravals més pròxims673 , cap al 1816 es procedia a la construcció del nou
cementeri de Vinalesa:
Que en virtud de las ordenes comunicadas en 1816 para la construccion de cementerios fuera
del Poblado, y con los requisitos que previenen las instrucciones dadas en particular se construyo
uno en esta Parroquia y obtenida de Vuestra Excelencia la Correspondiente facultad para
bendecirle se principio á verificar los enterramientos en el 20 de Agosto de dicho año: desde cuya
epoca, ó por mejor desde 31 de Julio del mismo año, en que se hizo el ultimo enterramiento en el
antiguo queda este bien que conservado con la debida decencia sin ningun uso674 .
Que espais públics, cas de la plaça del Castell o la de l’Església, podien tenir una funcionalitat
més enllà del simple pas de la gent o l’aplicació de servicis i oficis religiosos, ve
demostrada per la polèmica servida en boca del rector del poble l’any 1844, quan es negà
que aquesta plaça es convertira en un espai lúdic, amb destinació a plaça de bous675 .
3.2.2.6. El trànsit urbà entre el vuit-cents i el nou-cents. Del model tradicional cap
a la modernitat (s. XIX-XX)
L’arribada de la modernitat a l’espai urbà de Vinalesa, entre les acaballes del vuit-cents
i el començament del segle XX, i fent-se ressò dels canvis econòmics i socials que ocorrien
a la resta del rerepaís més immediat, en molts aspectes, no fou un fenomen gaire diferent
del conjunt de transformacions esdevingudes dins terres valencianes en el període de
trànsit més proper als nostres dies, entre les darreres dècades del nou-cents i aquest inici
673 Vegeu MANGUE 2001: 37-38.
674 APV, Varios, Doc. 58, Any 1816.
675 “Excmo Sr. Alcalde constitucional de este lugar he pasado anoche esta comunicacion = Acabo de observar en este momento, en que
me retiro a casa, la disposicion que se ha tomado al hacer plaza de toros la de la Iglesia, obstruyendo la comunicacion de esta, y por
consiguiente la pronta y decente administracion de sacramentos en un caso urgente, puesto que no tiene otra puerta. Ademas de que
siendo costumbre que pasado mañana domingo de Nuestra salga el Santisimo Sacramento en procesion por plaza y calle, no es decente
que su Divina Magestad salga entre barreras, y a la vista de todo el aparato [...] 18 de Octubre de 1844...”. APV, Varios, Doc. 57, Any
1844.
F2
F1.
F2.
204 - 205