Ajuntament de Vinalesa

F1
F2
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
El torn de regatge dins de cada braçal està preestablit de
forma immemorial, i és deure del guarda i de l’atandador
fer-lo respectar.
Les funcions de l’atandador, arreglador d’aigües o sequier,
que amb totes aquestes denominacions ha sigut
conegut l’ofici, eren força variades i resultaven imprescindibles
per al bon regiment de les aigües de l’horta.
A ell, li havia de demanar l’aigua qualsevol regant que
volguera utilitzar-la. L’atandador anava manant a cada
braç, segons l’ordre preestablit, l’aigua, i la girava al braç
consecutiu quan acabava l’anterior. Així mateix, en cas
d’interrupció de la seqüència habitual per qualsevol causa
(fi de la tanda, tandeig en temps de sequera...), en tornar a
la normalitat, l’atandador havia de tornar l’aigua al mateix
camp que s’havia quedat a tall de reg.
Els regants havien i han d’acomplir tot un repertori de
normes d’ús i costum de bon hereter, pel que respecta a
l’empriu de l’aigua i als ordres de tandeig immemorial, defensats
per l’atandador mitjançant la capacitat d’imposar
sancions als infractors. Així les coses, quan un regant troba
l’aigua que va a perdre, pot prendre-la, però després d’haverla
presa ha de manifestar-ho a l’atandador. El llaurador que vol regar el seu camp i té a tal
efecte la parada feta, ha de comunicar al regant precedent la intenció de regar després d’ell,
per a soldar així la tanda i evitar que un altre regant posterior en el cicle s’avance i li desfaça la
parada. El mateix llaurador haurà de preservar els camins i les sendes, per la qual cosa voldrà
evitar que l’aigua que sobreïx de les séquies sobreregue els vials. D’altra banda, les parades no
podran ser realitzades amb fang exclusivament, ans mitjançant taulells o lloses ampostades
amb llot que prendran sense deteriorar ni fer malbé el caixer de la séquia. Etcètera.
Les obligacions dels regants amb el sistema de regs són de dues sorts: les unes, referides
al manteniment físic del sistema; les altres, relatives al sosteniment econòmic
d’aquest. Les primeres es concreten en l’escura i en la neteja dels braçals i la séquia mare,
on aquesta no es trobava revestida de ciment. L’escura i manteniment dels braçals està
organitzada de manera que rarament queda un sol pam de séquia o d’escorredor per
aclarir, desbrossar i escurar. Aquestes operacions es realitzen almenys tres vegades al
llarg de l’any, sense data fixa, i quan la junta de regiment ho troba adient. Hom dóna
de termini per a realitzar-la una vintena de dies, del vint del mes corrent fins al dia
deu del mes següent. Conclòs el termini, el guarda de la demarcació passa revista per a
comprovar si ha estat executada correctament l’operació. En cas negatiu, és esmenat el
comuner insolidari i, si aquest persisteix en la negligència, l’escura és feta a despesa seua
per personal al servici de la Comuna de Montcada, i així se’l sanciona.
En un altre temps, quan la séquia principal no estava enlluïda, l’escura s’executava
almenys una vegada a l’any. Cada vila, lloc i comú tenia assignat un segment o trançó de
la séquia, proporcional al reg que li pertocara 62 .
62 ORAM. cap 535: “Item: El común del lugar de Vinalesa tiene obligación de mondar y desbrozar desde dicho caño ó roll deEnferris hasta
el roll llamado de Almeler.
Item: El común de Mascarilla tiene obligación de mondar y desbrozar desde dicho roll de Almeler hasta una presa que hay en la acequia
Real cerca de un ciprés”.