Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
“¿Es qu’ el loto li ha tocat ú alguna herènsia ha tengut, ú es qu’ ha fet el gafaut com diu D.
Chusèp Bernat?” 81
També Josep Maria Bonilla:
“Tampoc se tracta més que de llibertat d’ungles llargues, del gafaut, com dia el Sueco.” 82
O l’anònim autor d’una de les habituals diatribes publicades al setmanari festiu La
Moma, periòdic ballador i batallador:
“en lachuntament o en la diputasió provinsial o en el congrés se fica hasta les cuixes, y trau
lo necesari per a fer la felisitat sehua y de tota la familia, per mich d’alló que Baldoví dia
gafaut, y que yo li diré el robatori, el lladronisio y la poca vergoña.” 83
Tanmateix, l’atribució a Bernat i Baldoví de la paternitat de la paraula caldrà posar-la
en quarentena atés que ja es troba documentada en castellà, amb el significat de ‘robatori’,
des del 1604. 84
Arribats aquí hauríem de preguntarnos
si la coincidència entre el topònim i
el substantiu és una casualitat o n’hi ha
una relació de derivació entre tots dos. El
més versemblant seria que el topònim derivara
del substantiu: gafaüt seria així un
terme col·loquial, format segurament a
partir del verb agafar, que hauria acabat
donant nom al raval de Vinalesa en una
d’aquelles operacions de rivalitat territorial
tan abundants en l’onomàstica popular.
En qualsevol cas, aquesta conjetura
hauria de sotmetre’s a una escrupolosa
confrontació documental abans d’ésser
admesa com a probable.
Històricament, el poblament no es circumscrivia, ni molt menys, al nucli urbà principal
i el raval esmentat. Ans al contrari, es trobava completament disseminat per l’horta
ocupant desenes de barraques i alqueries. Un llibre de capbreus del 1691, registra deu
barraques —les d’Honorato Martínez, Josep Montalt, Joaquin Cataluña, Joaquín Sales,
vídua de Vicent Cataluña, Vicent Romeu, Vicent Ros, Francesc Orts, Honorato Zamorano
i Josep Alcaide— 85 . Pascual Madoz, en el seu Diccionario Geogràfico-Estadístico, xifra
en 31 el nombre de barraques existents en el terme a meitat del segle XIX i Pedro Sucías
Aparicio, en el seu manuscrit del 1911, Notas útiles para la Historia del Reino de Valencia,
en dóna els noms dels propietaris de 23.
Abans d’entrar, però, en més detalls potser caldria aclarir-ne una mica la terminologia.
La paraula ‘alqueria’, pronunciada /alkría/ a l’horta, procedeix de l’àrab qarya i
designa una construcció o conjunt de construccions rurals que allotgen un —o més
d’un— nucli familiar dedicat al conreu de la terra. Sovint apareix als mapes i als nomenclàtors
escrits en castellà davall l’apel·latiu de ‘casa’. ‘Barraca’, en canvi, es reserva per
a construccions d’arquitectura més modesta i precària, habitualment —per bé que no
82 El Mole, 1863, p.23. ‘El Sueco’ era el pseudònim amb què, sovint, Bernat i Baldoví, nascut a Sueca, signava els seus textos.
83 La Moma, 1, 1885, p. 7.
84 Chamorro 2002: 420. Citada per Martí Mestre (2006).
85 ARV, Clero, 591.