Ajuntament de Vinalesa

F1
F2
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
Novament, però, Barceló en discrepa
obertament ja que l’àrab desconeix l’ús
d’aquests dos noms propis junts: o es diu
‘Alī tot sol o ‘Īsà tot sol o bé ‘Alī bn ‘Īsà,
però mai Ibn ‘Ali ‘Īsà.
Barceló 72 identifica Vinalesa amb Bonivolesar
74 o Benivolasar 74 , nom d’una de
les deu alqueries —dins el mateix sector,
com ara Albal, Massarojos, Massalfassar,
Meliana i les desaparegudes Cassen i
Alquel·lelin, situades a prop de Meliana—
donades el 1238 als homes de Barcelona;
es tracta d’una alqueria el nom de la qual
torna a aparéixer en una donació de més
de cent casses als homes de Lleida, concedides
en “carrarias” de Carcaxet —per
Carraixet— i Benivolesarz Maçelaçen 75 , on
cal llegir Benivolesar et Maçelaçen, és a dir
Vinalesa i Massalfassar.
L’etimologia proposada per Barceló
parteix de les formes documentades al
segle XIII i es basa en l’onomàstica àrab.
Segons l’arabista valenciana el topònim
es formà amb el col·lectiu Banī ‘els fills o
descendents de’ i una kunya, Abū-l-‘asr,
que donen així el nom andalusí Banī (A)
bū-l-‘as[a]r de l’alqueria. El nom aràbic,
evolucionà fins que es generalitzà la
forma Binalesa —més o menys la que ha
pervingut fins els nostres dies— que es
documenta a la primera meitat del segle
XIV: va produir-s’hi labialització, afèresi i metàtesi de vocals i també la pèrdua de –r
final —com era habitual en el català del segle XIII—, més una contaminació prou habitual
de Beni- i Vila- en una seqüència que podria ésser representada pel següent procés:
Benivolasa(r) > Benimalesa > Benilesa > Vilalesa > Binalesa. 76
Vinalesa significaria doncs ‘els descendents d’Abū-l-‘asr’. Tot i això, convindria prendre
amb una certa precaució aquesta interpretació atesa la manca de documentació que
certifique les grafies intermèdies entre Benivolasar i Vinalesa.
A més del nucli urbà principal, Vinalesa compta amb un barri diferenciat que posseeix
una idiosincràsia pròpia: Gafaüt. Si el topònim major oferia uns dubtes raonables, Ga-
72 Barceló 1983: 223.
73 Llibre del Repartiment, ed. Ferrando (1979), as. 374; ed. Bofarull (1856), p. 182
74 Ibídem, ed. Cabanes i Ferrer (1979-80) vol. I, as. 376.
75 Ibídem, ed. Ferrando (1979), as. 1105; ed. Cabanes i Ferrer (1979-80) as. 1341; ed. Bofarull (1856), p. 241: Octavianus et universitas
Ylerde, CVII domos in Valencia, sicut assignatis sunt ipsis per Eximinium Petri infra carrarias illas de Carcaxet et de Benivolesarz
Maçelaçen, exceptis furnis et molendinis et salvis donationibus prius factis. V Kalendas aprilis (A Octavià i a la universitat de Lleida,
cent set cases a València, que els han estat assignades per Eiximén Péreç dins les carreres de Carcaxet i de Benivolesarz Maçelaçen,
a excepció dels forns i molins i de les donacions anteriorment fetes, 28 de març de 1239).
76 Comunicació personal.