Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
sions 109 amb nuclis fortificats de singular importància com Edeta (Llíria) i Arse (Sagunt),
o de rang lleugerament inferior com l’oppidum del Tos Pelat 110 , un assentament emmurallat
de grans dimensions, que controlava tot l’espai de l’Arc de Moncada i també les
terres immediates al Carraixet pel seu marge esquerre com Vinalesa i Foios.
Resulta difícil calibrar el grau i nivell d’activitat dels grups ibers a l’àrea de Vinalesa
ja que, més enllà del raonable desenvolupament d’activitats agropecuàries itinerants en
les rodalies del Carraixet i l’aiguamoll 111 , i la manifesta funcionalitat del propi barranc
com a ruta de penetració des de la costa cap a l’interior o a la inversa —qüestió aquesta
similar a l’observat dins altres rambles valencianes o del litoral mediterrani transitades
per grecs o fenicis en l’Antiguitat—, poc més podem esbrinar amb les escarides dades
actuals. Tampoc pot descartar-se de manera rotunda, la possibilitat que de manera estacional
o estratègica hagueren existit dins aquesta contornada una sèrie de petits llogarets
o edificacions aïllades, vinculats als desplaçaments itinerants de veïns ibers des dels
tossals de Bètera i Moncada a les albuferes connectades al tram final del Carraixet.
Els romans
El solar ocupat per Vinalesa dins els dominis dels antics edetans, s’incorporà temps
després a l’òrbita del nou amo d’aquestes terres, Roma.
Molt aviat, durant la primera meitat del segle III i part del II a. C, quan encara Roma no
era un imperi, els romans de la República ja recorrien i ambicionaven tota aquesta contornada
en les seues guerres contra els cartaginesos 112 , o dins les lluites “civils” entre ells
mateixos —cas de Sertori i Pompeu 113 . Era aquesta zona de barrancs, albuferes i boscos
l’escenari de la Segona Guerra Púnica 114 , i Vinalesa, com la resta d’indrets d’aquesta plana
litoral, es trobava en mig d’un teatre d’operacions militars on es dirimia el control del
F1 F2
109 “Els edetans se situaven al sud dels ilercavons, amb la serra d’Espadà com a possible frontera natural, i ocupaven tota la vall del
Palància i la gran planura valenciana que s’estén des de la mar per l’est cap als contraforts de la Meseta i la Serrania per l’oest,
tenien com a límit meridional el riu Xúquer, a l’altre costat del qual estaven els contestans. Dins d’aquesta demarcació quedaven
poblats tan importants com Edeta (Llíria), Arse (Sagunt) i la Carència (Torís).” PIQUERAS i SANCHIS 1992: 13.
110 “Es tracta d’un extraordinari assentament iber d’època antiga que estigué en funcionament des del segle VII fins el segle IV aC.”
BURRIEL 2004: 50.
111 Per una aproximació a la temàtica sobre els recursos econòmics de l’aiguamoll a l’Horta de València, vegeu: CASTELLÓ 1991 i
SANCHIS IBOR 2001: 1-49.
112 “Muerto Viriato en el año 139 a. C. El caudillo lusitano Táutalos, siguiendo muy probablemente el camino de la futura Via Augusta
llegó hasta Carthago Nova...” BLÁZQUEZ 2002: 496.
113 “Luego se dio la batalla que Plutarco (Sert. 21) y Apinao (Iber. 110) llaman de Sagunto y Cicerón (Pro Balbo, 5) llama del Turia,
que fue la tercera gran batalla del año 75 a.C. sobre la misma calzada. Sertorio se encontraba al sur de Sagunto mientras Pompeyo
y Metelo avanzaban desde el sur.” Ibídem.
114 “La Segunda Guerra Púnica tuvo como escenario principal el valle del Betis y la costa levantina ibérica.” BLÁZQUEZ 2002: 493.