Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
Aconseguida la desitjada “independència” parroquial de Foios, Vinalesa inicià un camí
en solitari conjuntant tots els atributs necessaris per marcar un cert grau d’identitat
dins del conjunt de comunitats rurals de l’Horta de València.
2.5. Binalesa, vinyes i forment en temps de Germania
(ss. XVI-XVII)
“ [...] y en otros despachos, llevaron, para mover el animo del Rey, en que el capitan de los comuneros
del quartel de Campanar, persuadia a los de Binalesa se empadronasen en la Germania...” 370
Temps de germania
El text que inicia la narració d’aquest període de la història de Vinalesa, és part del
relat d’una carta que una Junta de nobles valencians va llegir al rei Carles I de Espanya,
futur emperador, l’any 1521, sobre la implicació dels veïns de Vinalesa en el moviment
de la Germania. Aquest breu fragment il·lustra, possiblement, un dels episodis històrics
més transcendentals en el trànsit de Vinalesa i tota la comarca pel segle XVI, la revolta
i guerra de les Germanies. Un succés polític i social, que és també, de llarg, el més important
d’aquesta centúria en el conjunt de terres valencianes. Tanmateix, no avancem
encara els esdeveniments.
Només començar la nova centúria, a la tardor de l’any 1500, es possessionava del senyoriu
de Vinalesa Galcerán de Mompalau, en raó de l’herència que li atorgava l’anterior
titular Magdalena Garcia 371 .
370 ESCOLANO 1611: 1461-1462.
371 ACV, Pergamí 8.839, 11, octubre, 1500.
F1
126 - 127
F1. La València del segle XVI
a les vistes de Wijngaerde
[ROSSELLÓ VERGER: 1990].