Ajuntament de Vinalesa

Organització dels regants
i solució de conflictes
1. Vinalesa, terres i aigua
Les desenteses per l’assunt
del reg en l’àmbit de la séquia
de Montcada han sigut,
al llarg del temps, de dos tipus
ben diferenciats. D’una
banda, hi ha els conflictes
interns a la comunitat: adés entre hereters, adés entre aquests i la comunitat, adés entre
distintes demarcacions del reg. D’altra banda, hi ha els conflictes amb les séquies o regadius
limítrofs, o amb les institucions públiques amb competències en matèria d’aigües.
La conflictivitat interna s’ha solventat sovint per procediments privatius de la Comuna,
tal com ho consignen els reials privilegis de Jaume II del 1321 i el 1326, relatius a la
no intervenció de la justícia civil o d’altres jutges en les causes entre regants de séquia;
qüestions que foren refermades pel privilegi reial de Pere II de l’any 1339 66 .
Els afers entre regants de la Séquia Reial els resol un tribunal privatiu. La séquia de
Montcada es dotà de tribunal propi de justícia, que actua en juís orals i sumaris, on
s’ou, es delibera i se sanciona per les faltes comeses. El funcionament és el següent:
davant un clam o denunciació cursada per un comuner o per un guarda, el secretari
cita a tribunal, amb indicació de dia i hora, i l’alguatzir fa arribar la citació a ambdues
parts. El tribunal el componen el sequier-president, el secretari i, si s’escau, el síndic de
la demarcació on s’ha comés la infracció. Són oïts el denunciant i el denunciat, es delibera
sobre el cas, s’atén al que aporten els testimonis si cal i, en acabant, el sequier falla
i dicta la sentència. Si el denunciat ix culpable, pagarà la denunciació; si per contra se’l
declara innocent, serà l’acusador el qui la pagarà. La composició o multa es reparteix
en tres parts equivalents: un terç per al sequier-president; un terç per al denunciant o el
denunciat, segons la sentència, i el terç restant per als cofres de la Comuna. En segona
instància, es pot recórrer a la Junta dels Dotze Síndics, i, excepcionalment, als tribunals
ordinaris de justícia.
Uns altres conflictes interns, els derivats de l’assignació d’aigua entre les diferents demarcacions,
comunament els incoats per les sindicatures de cua de sistema (el Puig,
Puçol) contra el conjunt de la Comuna, han anat resolent-se amb mesures de tipus
normatiu, incorporades en última instància com articles de les ordinacions.
Les disputes amb els regadius limítrofs i amb les altres grans séquies alimentades per
l’aigua de Túria han sigut reiterats, tant en temps antic com en època rencent, per l’ús
de l’aigua compartida, per sostracció, per tandejos especials en èpoques de sequera. I
toca dir que han acabat freqüentment davant els tribunals ordinaris de justícia. La Reial
Audiència de València resolgué, verbigràcia, contra els hereters de Tormos, que furtaven
66 ORAM, cap. 19: “Real privilegio de dicho señor rey D. Jaime el Segundo dado en Valencia al primero de Mayo, año mil trescientos veinte
y uno [...] En el cual mandó su magestad al baile general se abstenga del conocimiento de los negocios y cuestiones de las acequias,
por pertenecer el conocimiento privativamente á los acequieros. Y que solo pueda conocer en caso que su magestad tenga interés por
razón de los molinos que son de su magestad.”; cap. 23: “Real privilegio del dicho señor rey D. Jaime el Segundo dado en Barcelona
en 17 de Agosto, año mil trescientos veintiseis [...] En el cual mando su magestad al justicia civil de la ciudad de Valencia y á otros
cualquieras jueces, no se entrometan en las causas de los regantes de las acequias, esto es, en aquellas causas que entre dichos regantes
se susciten pertenecientes á los riegos y la agua que corre por las acequias; y sobre tapar ó condenar acequias y regadoras, por tocar y
pertenecer este conocimiento privativamente á los acequieros y á los provisores que son los doce síndicos que gobiernan la Real acequia
de Moncada.”;
Cap. 24: “Real privilegio del señor D. Pedro el Segundo dado en Valencia el día dos de Mayo del año mil trescientos treinta y nueve [...]
Que en adelante sobre los pleitos y cuestiones de las acequias y aguas que corren por aquellas, se abstengan cualesquiera jueces del
conocimiento de dichos pleitos, y de despachar mandamientos...”
F2
58 - 59
F1. Cano del barranc del Carraixet.
F2. La séquia de Montcada al
inici del terme de Vinalesa.