Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
prés, era la continua mobilitat dels patrimonis i de les persones entre els distints senyorius
més propers. D’aquesta manera, era molt comú veure a llauradors d’un i d’altre
terme treballant terres fora de la seua demarcació i bescanviant propietats d’una zona a
d’altra 330 , i fins i tot intercanviant diners per terres amb el propi titular del senyoriu, cas
del ja assenyalat Guerau Fabra 331 .
La fragmentació i dispersió de les propietats rurals no deixava de ser també una garantia
per a la supervivència de les famílies de Vinalesa i la resta de l’Horta. Cal no
oblidar que la productivitat dels conreus venia marcada en moltes ocasions per la seua
ubicació respecte el canal de reg, i els seus forçosos períodes de guaret anual, fet que
fa comprensible la necessitat de buscar de forma constant noves terres que garantiren
bons rendiments a les collites. Dins d’aquests afers, resultava un fet crucial el tenir una
ampla xarxa de coneguts i familiars que de forma permanent oferiren una informació
precisa de possibles camps de conreu o zones d’horta en adients condicions pel treball.
No obstant això, un altre personatge extern a la família o el veïnat resultava decisiu
en molts d’aquests negocis relacionats amb la terra: el notari. Per exemple, cap a mitjans
del segle XV aproximadament, Joan de Campos 332 era un dels principals notaris
de l’Horta Nord i la seua clientela abraçava els termes de Rafelbunyol, Massalfassar, Massamagrell,
Vinalesa, Foios, Museros, Albuixec, Meliana, Albalat i Farnals. Açò significava
que, al marge de la seua tasca intrínseca com a testificador d’actes i contractes, Campos
coneixia perfectament el mercat de la terra d’aquesta zona i les persones interessades en
fer negocis de compra-venda, fora a Vinalesa, o a qualsevol de les viles o llocs dels voltants
i tenia un acurat coneixement de l’oferta i la demanda de terres així com de immobles
al llarg de l’any. Però cal no oblidar que, per damunt de qualsevol consideració d’aquest
tipus, el mercat de la terra era, en definitiva, un mercat per i per als llauradors.
Durant pràcticament tot el segle XIV, creuar el senyoriu de Vinalesa de punta a punta,
era recórrer un gran espai de vinyes. Tothom a la contornada, tenia alguna parcel·la
del seu patrimoni dedicada al conreu del
raïm —vinyes o mallols. Els forasters que
més valoraven el producte local eren els
mercaders i prestamistes jueus de la ciutat
de València que, com els notaris o escrivents
d’aquests anys, anaven pels camins
de l’Horta 333 carregats amb els seus papers
i pergamins de contractes i escriptures
diverses, per visitar als llauradors dels
distints lochs, que conformaven la seua
millor i més distingida clientela. Els prestamistes
jueus que a sovint aconseguien
l’arrendament de les rendes dominicals
330 “Arrendamiento a corto plazo Pere d’Ayerbe sutor y Gaya su mujer habitadores en Morvedre arriendan a Bernat Lop hermano de Gaya,
comorante en Vinalesa por 3 años una viña en Montcada bajo dominio de Vidal de Vilanova milites a la tercera parte de los frutos, por
15 s al año y que pague el cequiaticum et vinyogolatge, excepta questia. (J83)...” ARV, Protocols Pasqual Vallebrera, 4.231, any 1328.
[Document cedit per A. J. MIRA]
331 “1329. septimo idus sept. Señor de unas casas en Vinalesa. Geraldo Fabra filii qº vener Tomasii Fabra militis” ARV, Protocols, Pasqual
Vallebrera, 2.875, any 1329.
332 FURIÓ i MIRA 2005: 603. Vegeu també FRECHINA et al. 2004.
333 “Existían de hecho zonas más frecuentadas por los prestamistas hebreos que otras, como por ejemplo la parte más oriental de l’Horta
Nord, especialment el triángulo delimitado por Alboraia al sur, Montcada al oeste y Massalfassar al norte.” GARCÍA MARSILLA
1999: 188.
120 - 121
F1. Caça, pesca i recol·lecció a
l’Horta. Altres economies rurals.
F2. Nobles, religiosos i mercaders.
[Jeunes nobles, religieux
et marchands. Rouen, 1455.
Éthiques, (trad. Nicolas Oresme),
Aristote. Rouen. (Rouen,
B.m., ms. 0927 (I2), f. 12v,
127)].
F2