Ajuntament de Vinalesa

1. Vinalesa, terres i aigua
és un terme més conflictiu atesa la seua polisèmia i la
seua ambigüitat. D’una banda, ‘fila’ designaria la quantitat
d’aigua que es fixa com a unitat de mesura per al
repartiment de l’aigua; es tractaria, per tant, d’una quantitat
relativa. D’altra banda, però, s’utilitza també com a
unitat volumètrica absoluta, amb la qual cosa ‘fila’ equivaldria
a la boquera per la qual ix el cabal corresponent
a una fila d’aigua.
El Roll del Carraixet, documentat des del 1416 92 , rep
aquesta denominació per discórrer paral·lel al barranc
homònim. Aquest barranc s’anomenava històricament
Riu Sec, ja des de la Crònica de Jaume I: “Riusec que és
entre Foyos e València”. Carraixet era, en realitat, un nucli
de població situat vora el barranc, possiblement molt
prop del punt en què el seu caixer supera el Camí Ral com
suggerix el document de donació de l’alqueria de Carpesa
a l’Orde del Temple per banda de Jaume I: “et dictam
alchariam de Carpesa, sicut affrontat in termino de Petra,
de Borbotor et de Benioratx et de Coscolar et de Carraxet
et de Alfara” 93 . L’etimologia del seu nom no genera massa dubtes: provindria del llatí
caricetum, ‘carritxar, lloc plantat de carritx’. Quan el 1400 s’instal·len a Carraixet les
forques de la Ciutat de València i el cementiri d’ajusticiats i desemparats, el seu nom es
fa “popular” i, en un procés metonímic, acaba finalment designant el barranc que passa
per la seua vora.
La partida de la Senda de Macarella pren el seu nom d’un antic nucli de poblament
pròxim a Foios que podem identificar, sense cap marge de dubte, amb la Nacarella
—o Naquarella, o Nacanela— que s’esmenta repetidament al Llibre del Repartiment. En
efecte, en un dels seients d’aquest llibre podem llegir que Nacarella es troba “juxta Xilbela
del Axarquia” —anomenada així per distingir-la de “Xilbela del Algarvia” que es
correspon amb l’actual Xirivella situada a la comarca de l’Horta Sud—. Segles després,
el terme d’aquella Xirivella “del Axarquia” confrontava amb el de Macarella com podem
comprovar, per exemple, a les ordenances de la séquia de Montcada redactades a finals
del segle XVII. Per tant, la identificació entre Nacarella i Macarella sembla indubtable.
Quant a la seua etimologia Coromines es decanta per una derivació idèntica a la de
Nàquera amb el superlatiu religiós islàmic Él-Lah formant el sufix: Naqra Él-Lah, ‘la
gran nàquera, la nàquera insigne’. Al seu torn, Nàquera derivaria de naqr, ‘forat’, amb la
qual cosa Macarella i Foios tindrien un significat molt paregut: resulta del tot inevitable
relacionar així esta Naqra Él-Lah amb la ‘Gran Foia’ recurrent amb què s’ha vingut denominant
la contrada... No cal aventurar-se, però, amb interpretacions excessives: de fet,
Carme Barceló, especialista en àrab, fa derivar Nàquera de naqla, ‘terreny pedregós’ i el
mateix Coromines, quan estudia l’etimologia d’una alqueria menorquina anomenada,
casualment, Macarella, aposta per una Makkar Él-Lah, ‘la famosa terra roja, el Rojal
esplèndid’.
92 ARV, Governació, núm. 2216, mà 24, f. 1, 1416 (Vinalesa): “los regants del royll apellat de carraxet que pren de la cequia de moncada
ben acostumat regar de tanda...”
93 Donació de l’alqueria de Carpesa a l’Orde del temple per banda de Jaume I, el 29 de maig del 1246. ARV. Llib. IV. Enajenacions, fol.
15 v. Cf. HUICI 1916: doc 299; Febrer 1987-1988: doc 21.
68 - 69
F1. Quadrat de la presa dels Alcavons.
F2. Séquia dels Alcavons.
F3. Presa del roll del Carraixet.
F4. Portells.
F5. Les posts de regar.
F6. La parada.
F5
F6