Ajuntament de Vinalesa

F1
F2
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
que la seua capital, Còrdova, es mire en l’espill de
la madina d’origen, Bagdad 141 i, d’igual manera,
passat el temps, Madina al-Turab —l’antiga Valentia—,
faça el mateix amb la metròpoli cordovesa.
No debades Al-Àndalus sempre privilegià
com a epicentre de l’activitat política, econòmica
i cultural les àrees urbanes i, per tant, la madîna,
la ciutat andalusí per excel·lència, a ulls del poder, i dels escriptors i erudits musulmans,
marcarà la pauta de desenvolupament de cadascuna de les regions musulmanes.
Cal afegir també que l’Islam no només era conquesta, pacte o ocupació militar, conversió
religiosa, o un trasbals de components ètnics variats; era també, i de manera
especial, un element de transmissió cultural d’Orient cap a l’Occident. D’aquesta manera,
durant els segles posteriors, els intercanvis culturals o econòmics entre els territoris
cristians peninsulars i al-Andalus foren una realitat plenament tangible.
Al llarg del segle VIII dC, els musulmans que havien creuat l’estret de Gibraltar ocuparen
i es feren amb el control polític i militar de gran part de l’antiga Hispania, denominant-la
des de llavors al-Àndalus. Dins d’aquest marc històric inicial, part del territori de
l’antiga Tarraconense, on estaven incloses les terres valencianes, passaria a denominar-se
Xarq al-Àndalus —a l’orient d’al-Àndalus, tenint per límits, al nord el corredor fluvial
de l’Ebre i al sud tota la conca del riu Segura. 142
Però com ben explica l’historiador Pierre Guichard, si seguim fil per randa les redaccions
dels geògrafs àrabs d’aquestes centúries inicials i les posteriors cròniques andalusines
relatives a aquest període, es confirma la impressió de que aquesta regió oriental
peninsular estigué durant un llarg espai de temps —aproximadament entre els segles
VIII i XI— fora de l’òrbita
del poder polític i administratiu
central de Còrdova,
en un estat de certa marginalitat
i manifest endarreriment
urbà 143 . Només una
sèrie de notícies aïllades,
i majorment relacionades
amb revoltes i lluites dels
grups tribals als segles VIII
i IX 144 , fa esment d’alguns
llocs d’aquesta façana litoral.
I haurem d’esperar a
l’època del Califat (s. X) per
veure com concretament la
141 “Bagdad fue el primer centro científico del califato. En realidad, el terreno había sido ya preparado para la era de prosperidad de la
Ciencia que se daría a partir del siglo IX en el imperio árabe. Desde mucho antes, ya existían en Siria, en Mesopotamia y en Irán
escuelas, núcleos científicos activos, en los cuales, además de la filosofía aristotélica, se enseñaban las Ciencias de la Naturaleza y las
Matemáticas. Se enseñaba igulamente la Medicina y, en particular, las doctrinas de Hipócrates y Galeno.” Ibídem, 271.
142 PIQUERAS 1995: Vol. 1, 22-23.
143 GUICHARD 1971: 401.
144 “En ello se adelantó Abdallah, apresurándose a cruzar el mar con mujer e hijos para quedarse en la costa andalusí e instalarse en la cora
de Valencia entre los bereberes, quienes se pusieron de su lado, haciéndose sus partidarios, mientras que su hermano Sulayman permanecía
todavía en Tánger. Pero Abdallah le escribió, incitándole a venir a Alandalús para unir sus fuerzas contra su sobrino y arrebatarle
el poder, de modo que, al cabo de un año, Sulayman fue con él a Valencia, y ambos estuvieron congregando gentes en rebeldía contra
su sobrino Alhakam...” HAYYAN 2001: 16.