Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
No podia imaginar la gent del poble que, pocs anys després d’aquest recompte, més
d’un patiria per la destrucció de sa casa a la vora del carrer Major, ja que l’octubre del
1652, el Carraixet, carregat d’aigua fins dalt de la ratlla de la mota, estigué a punt d’envair
les cases del veïnat 467 . Després de la pesta de 1647, i sobretot la darrera que aquell mateix
any havia aparegut al Regne de València, resultava lògic pensar que entre recels, supersticions
o “càstigs celestials”, una gran part del veïnat de Vinalesa s’encomanara com mai
al seu Patró i protector, Sant Honorat; el qual, pel que sembla, en opinió de la feligresia,
va fer bé la seua feina i protegí al poble d’una catàstrofe segura.
La catàstrofe de veritat seria per a la ciutat de València, quan uns anys més tard, cap
l’estiu de 1663, els de Vinalesa —una vegada més—, i la resta de pobles de l’Horta
s’alçaren en armes contra la capital del regne pel tema de l’abastiment de carn de València
a la Particular Contribucio 468 , en un avalot que recordava el narrat per Jaume Gassull
a La brama del llauradors al segle XV:
“Quant sentint remor—les mies orelles,/dubtava si era— cantar de cigales,/u so de sacerros,
—tifells, o esquelles,/o veu de persones, —o exam d’abelles,/o passa de grues, —o corps, o
cucales./Y estant en est dubte, —quant mes s’acostaven,/ixqui’n la finestra—del meu escriptori,/y
viu, pel barranch—avall deuallaven/d’armats tals esquadres, —que cert me semblaven/algun
gran roydos, —o gran rebombori...” 469
Pràcticament tres dècades després d’aquests fets, ja prop del canvi de segle, quan la
morera s’escampava arreu per tot el terme i altres indrets de la comarca i Antoni Cassaus
enllestia el seu plànol de la Huerta y contribucion particular de Valencia, —on per cert
apareixia situada Vinalesa en un dels seus extrems—, una passejada pel carrer Major
i els seus voltants, mostrava que les cases de Vinalesa s’havien multiplicat i, amb elles,
el nombre de propietaris —cada vegada en número major de forans, alguns amb cognoms,
certament il·lustres 470 —, arrendataris i veïns. Els temps canviaven amb la inquietud
dels vilatans que entre notícies de bandolers 471 , ecos d’antigues revoltes i la incertesa
del canvi de segle esperaven nou esdeveniments a l’horitzó.
467 MUÑOZ 1753: fol. 133r.
468 GIMÉNEZ 1999: 295.
469 CHABÁS, 1980. [Encara que no és aquest un text coetani, m’he permés incloure aquests versos de la Brama dels Llauradors, per
suggerir el que pugue ser el pas dels llauradors de l’Horta per les rodalies de Vinalesa, de camí a València].
470 “D’esta epoca són els personatges i institucións importants, amb propietats al lloch de Vinalesa, en terres i cases. Així : La Marquesa
de Nules 120 fanecades, El Duc de Villahermosa 18, Col·legi del Patriarca 24, Convent de San Onofre, Juan Bautista Orellana,
Clero de la Santa Creu 24, Administració Durango 32, Convent del Carme, Convent de Sant Agustí, Thomás Boïl, Convent de
la Corona, Clero de Sant Salvador 28, Joan de la Torre 86 fanecades, Condesa de Cirat 35, Convent de Franciscanes de la Stma,
Trinitat, Mariana Causa, Manuel Mayans...” RESURRECCIÓ 2005: 46-47.