Ajuntament de Vinalesa

F1
Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
i també d’alguns dels titulars del senyoriu
durant aquestes dades —com per exemple
Guerau Fabra (1329) 281 o Na Castellana,
dona de Pere Busquets (1349) 282 —, que
indiquen l’existència del loch 283 de Binalesa
durant aquests primers anys de la centúria,
coincidint amb una etapa de forta
emigració cristiana cap aquestes latituds,
entre 1270 i 1300 284 .
A diferència d’alqueries més importants
com la de Foios, o la veïna Moncada, colonitzada
molt aviat —primer pel consell
municipal de Calataiud i després per
l’ordre del Temple 285 —, la fundació colonial
de Vinalesa sembla haver-se endarrerit
respecte aquestes primeres senyories;
ja que resulta bastant probable, que fora
una de tantes alqueries islàmiques “despoblades”
durant les dècades de conquesta i
colonització del segle XIII, que es trobara
en una situació “virtual” en que “primer fou l’aparició de la senyoria i després l’arribada
dels repobladors” 286 .
Els primers nouvinguts de Vinalesa, pocs o molts, organitzarien sens dubte una petita
comunitat d’un reduït nombre de famílies conjugals cristianes que amb les seues
experiències agràries dels llocs d’origen, hàbits alimentaris —basats fonamentalment
en el blat i el vi—, tècniques de conreu, particulars trets culturals, i organització social
estrictament feudal, canviarien de manera irreversible l’anterior paisatge andalusí,
a l’igual que les altres comunitats veïnals que s’anaven organitzant a la resta de la plana
litoral 287 .
Allò que resulta inqüestionable és que l’adscripció territorial de Binalesa des del seus
primers passos en l’horitzó feudal de l’Orta de Valencia, anà indissolublement lligada a
la parròquia de Foios —districte rural d’aquesta zona, i un dels més importants de tot el
Regne de València 288 —; i al menys, durant els primers cent anys posteriors a la rendició
de la madîna valenciana, el seu funcionament serà el d’un llogaret o satèl·lit del propi
Foios, amb una feble trama urbana i un reduït però productiu solar rural, com així demostren
les escriptures dels nombrosos contractes notarials del segle XIV.
281 “El caballero Guerau Fabra, señor de Vinalesa, por ejemplo, debía necesitar dinero a corto plazo en noviembre de 1329, y lo consiguió
de tres labradores de este lugar y de dos de la vecina Foios, a quienes cedió en enfiteusis varios lotes de viñas a cambio de
importantes entradas de 200 o 300 sueldos, que una vez pagadas daban paso a reducidos censos de cinco, siete o como mucho
catorce sueldos.” GARCÍA MARSILLA 1999: 256.
282 SANCHIS 1922: 454.
283 “[...] el terme lloc “locum”, aplicat de forma relativament irregular en els documents antics a part de les noves pobles fundades,
però usat de forma ja sistemàtica des del final del segle XIII per a designar els nuclis de poblament cristià amb municipi propi,
però amb una capacitat de govern i de poder judicial mediatitzada per la vila més propera...” GUINOT 1998: 168.
284 GUINOT 2003: 362.
285 GUINOT 2003: 368.
286 GUINOT 1997: 79-108.
287 GARCÍA MARSILLA 2002: 22.
288 “Fins on podem confiar que les quantitats recaptades en cada església són un indicador de la seua importancia, hi havia esglésies
pròsperes a Morvedre, Alzira, Foios i Carpesa. Una mica menys riques eren les esglésies de Massamagrell, Albalat, Vilamarxant,
Carlet, Toro, Albal, Algemesí i Sollana...”, BURNS 1993: 191.