Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
ció econòmica més acusada cap als usos ramaders, sense oblidar tampoc les activitats
agràries tradicionals de tipus cerealícola al secà, i els altres usos agropecuaris lligats a les
zones humides.
Com bé assenyala el medievalista Miquel Barceló, la instal·lació dels nous regadius
pels pobladors de les alqueries andalusines no fou tan sols la introducció de noves espècies
vegetals. “Per començar, la construcció d’espais hidràulics requeria sabers concrets,
càlculs experimentals de pendents per moure l’aigua, formes d’encaixar les terrasses,
coneixements dels límits que adquireix qualsevol moviment controlat de l’aigua, del seu
repartiment, de la rigidesa dels perímetres, les eines adequades i, finalment, de l’ordre
del calendari de treball. Era, doncs, un saber integrat, on cap apartat no podia faltar” 166
No obstant això, cal afegir que la població local no fou un element passiu en la creació
d’aquestes primeres xarxes d’irrigació, ja que, els indígenes coneixien en profunditat
una sèrie d’elements de pes a l´hora de configurar un sistema d’irrigació: el clima, els
cicles naturals de l’aigua, i en alguns casos el funcionament o existència de les restes
d’antigues infraestructures o pràctiques hidràuliques romanes a la contornada.
Una herència hidràulica, la llatina, que tampoc seria estranya als grups clànics africans
que arribaren a Vinalesa i la resta de l’Horta, tenim en compte la seua herència cultural
prèvia167 a l’assimilació dels sabers orientals i clàssics que transportava l’Islam.
Tanmateix, passat un temps més o menys llarg, de mica en mica, uns i altres, musulmans
i cristians, o tal volta, alguns “pagans”, anaren unint-se sota les estructures tribals
dels primers, i constituint una única entitat de poblament rural amb el mateix horitzó
polític, econòmic i cultural.
D’alguna manera, els matrimonis interracials entre les dues comunitats, acabarien per
concretar-se, ja que a banda dels contactes inevitables per veïnatge, entre unes alqueries
i altres, els cristians a la llarga deixarien de ser-ho, atenent a que el manteniment de la
seua “fe” els gravava greument en el règim fiscal andalusí, a la forta pressió religiosa que
exerciren puntualment alguns governs polítics
—com per exemple el d’almoràvits i almohades—,
i al progrés econòmic i social molt més accelerat,
que a mig i llarg termini tingueren les comunitats
musulmanes d’origen tribal, on els llaços de solidaritat
i cohesió social eren molt més ferms i extensos.
Les alqueries
de
l’Horta i altres
zones
valencianes,
f o r m a r a n
una imatge
singular del
paisatge rural
andalusí,
F3
166 Ibídem.
167 “[...] al llegar los árabes al Mágrib, los beréberes ya habían desarrollado sistemas de regadío, algunos bajo la influencia de las prácticas
romanas provinciales...” GLICK 1989: 62.
F4
90 - 91
F1. Ampolla vidriada amb decoració
en manganés. Segles XII-
XIII. Tossalet de Sant Esteve
(València) [Museu d’Història
de València, Ajuntament de
València].
F2. Cresol de “piquera”. C/ Vidal
(València) [Museu d’Història
de València, Ajuntament de
València].
F3. Esquema d’una nòria de
“sang” tradicional.
F4. Traguent aigua del freàtic.