Ajuntament de Vinalesa

2. Història. D’alqueria islàmica a poble de llauradors
Vinalesa, al cap i a la fi, no semblava haver sigut una gran alqueria en els temps de la
conquesta, i ara, passats uns segles, tampoc era un senyoriu de grandària important o
singular excel·lència. Aquesta situació provocava que els seus senyors pertanyeren a un
escalafó social constituït per mitjana o petita noblesa 354 , ciutadans, professionals diversos,
o mercaders residents a la ciutat de València 355 . Així, l’objectiu darrer de la possessió
de Vinalesa no era, en la majoria dels casos, ni molt menys el seu ús com a senyoriu i
l’explotació exhaustiva de les seues rendes i contribucions, sinó més aviat el seu paper
com a possible moneda de canvi en el dinàmic mercat d’estratègies familiars i promoció
social de l’època, la seua utilitat com selecte rebost del senyor i la seu família, disposant
així al llarg de l’any d’un exquisit assortit de productes del camp en la seua taula, i per
últim i no més important la funció estrictament financera a mode de fons d’inversió,
on el senyor, mitjançant la compra del solar de Vinalesa, havia invertit i salvaguardat els
seus excedents econòmics 356 . No debades, Vinalesa, malgrat les seues reduïdes dimensions,
estava situada al bell mig de l’Horta de València, en una zona d’importants rendes
agràries, gràcies especialment a la producció de vinyes i mallols.
En aquesta rotació “interminable” de propietaris, era certament complicat que la comunitat
de veïns del lloch poguera identificar-se amb algun llinatge o família a mitjà o
llarg termini.
A banda d’això, la gestió directa del senyoriu tampoc es trobava normalment en mans del
seu propietari de torn, sinò que era exercida en el cas de Vinalesa a través dels “prohoms”
locals 357 , una sèrie de famílies del poble —llauradors benestants com els Montalt o Pardo—,
que com a conseqüència d’aquesta inestabilitat en la cúpula del senyoriu, havien vist
reforçada la possibilitat de perpetuar-se per llarg temps en els càrrecs de direcció municipal
(justícies i jurats sobretot), o al menys intermitentment durant algunes generacions.
En temps del rei Joan II d’Aragó, mentre se signava la Capitulació de Pedralbes a Catalunya,
i un any després de la coronació com a Pontífex el 1471 de Sixt IV, artífex de la
Capilla Capitolina —coneguda posteriorment com Capilla Sixtina—, el mateix Papa,
354 “Tantmateix, molt més que els efectes disgregadors del sistema hereditari o que la inseguretat del favor reial, va ser l’acció del
mercat, lubricat contínuament per les dificultats financeres d’una noblesa menjada pels deutes, la que més contribuí a alimentar
la circulació de senyories i la renovació de la classe senyorial.” FURIÓ 1997: 131.
355 CRUSELLES 2001: 340-341.
356 CRUSELLES 2001: 340-341.
357 FURIÓ 1997: 139.
F2
124 - 125
F1. Binalesa, un lloch de l’Orta
de València.
F2. l’horta de Vinalesa, un mar
de vinyes.