Ajuntament de Vinalesa

Vinalesa. Geografia Història i Patrimoni d’un poble de l’Horta
Vinalesa sorgí al bell mig d’aquest paisatge organitzat per treure’n el màxim rendiment,
en el punt culminant on el barranc de Carraixet es troba amb la Séquia de Montcada.
Òbviament, el paisatge no era així quan una família andalusí va decidir instal·lar-se en
aquestes terres i posar la primera pedra d’una història mil·lenària, però sí que devia ser
molt semblant el fons de l’escenari: la Mediterrània a llevant; a tramuntana, la Calderona
—amb el Picaio, el Garbí, Rebalsadors, la Mola de Segart, la muntanya del Piló—;
a ponent, el Portillo i las Cabrillas tancant l’horitzó en dies clars; i per migdia, darrere
de les torres de València, pràcticament totes les serralades litorals: Perenxisa, la serra de
Corbera, el Montdúber, el Benicadell, Aitana i, ben bé al mig de la mar, el Montgó.
L’Horta era ja aleshores una relativament estreta plana litoral que s’estenia entre Canet
i Cullera, els orígens de la qual hauríem de buscar-los en la retirada progressiva de
la mar a mesura que sedimentaven les aportacions del Túria i els nombrosos barrancs
i rambles que la travessen: el barranc de Torrent, el Carraixet, el Palmaret, la Rambla
de Palos —coneguda popularment com el barranquet de Massamagrell—, la Rambla
del Picador, etc. Molt després vindríem els successius poblaments que acabaren l’obra
empresa per la natura construint un complex sistema de drenatge i regadiu i convertint
aquella zona inhòspita d’aiguamolls i senillars en un conjunt harmònic de plànols inclinats
que optimitzaven la productivitat agrícola regulant la disponibilitat de l’aigua i
assegurant-ne la seua evacuació en cas d’avinguda.
Avui, mil anys després de la seua fundació, Vinalesa conserva encara, per a orgull
dels seus habitants, aquell paisatge agrari tradicional, el seu caràcter genuí de poble de
l’Horta.
1.1. El marc físic
L’espai físic en el qual la vida es desenvolupa, es conforma en l’estreta capa en la qual
atmosfera i litosfera entren en contacte. L’especificitat d’aquest espai, el que el fa diferent
d’uns altres, pròxims o remots, és, per tant, el resultat de la interacció entre dos
tipus de processos. Uns són processos de llarg recorregut temporal: plegaments que han
alçat serralades, fractures que han ressaltat enormes blocs del territori, i també les transgressions
i regressions marines. Uns altres són els de curta durada, però en ocasions
d’alta intensitat, relacionats amb el clima —i en les nostres latituds, fonamentalment,
amb l’aigua precipitada des dels núvols.
Per al cas que ens ocupa, l’espai físic de Vinalesa, sembla evident que ateses les seues
minses dimensions, convindria millor, als nostres propòsits, tractar de descriure el marc
físic, més ampli, de la comarca de l’Horta en el qual el nostre poble s’inscriu.
El clima de Vinalesa
L’anàlisi climàtica se centra de manera especial en l’estudi de les precipitacions i de les
temperatures. Altres variables tals com la humitat relativa, lluminositat, nuvolositat, etc.,
són també dignes de ser tingudes en compte. En l’àmbit de la comarca de l’Horta Nord,
5 ANDRÉS CABRELLES, Ramon, L’Horta valenciana en Almanaque Las Provincias, 1898. Citat per FRECHINA (2001c), on el lector
pot trobar nombrosos exemples d’aquestes efusions paisatgístiques.