Ajuntament de Vinalesa

1. Vinalesa, terres i aigua
evidències documentals que, en vespres de la conquesta feudal, aquest cultiu prosperava
als regadius valencians. Es tracta d’una planta poc exigent en matèria de climes i sòls, de
curt cicle vital i que no demana llaurades profundes.
La carxofa, al-kharjófa per als àrabs i Cynara scolymuus per als botànics, ha estat present a
l’Horta de València des d’època andalusina. Però ha sigut recentment, a partir de la dècada
del 1960, quan més s’hi ha estés; en bona mesura, gràcies al procés de desintensificació que
ha patit recentment la comarca. El fet que la carxofa puga romandre fins a tres anys consecutius
al mateix camp i el fet, també, que la recol·lecció es realitze al llarg d’un període de
temps bastant dilatat, n’han afavorit la difusió, en el marc i context –insistim– d’una agricultura
que perd actius a la carrera, i on la dedicació a temps parcial creix en importància.
El terreny de carxofar cal preparar-lo durant l’estiu. Després de passar-hi la xaruga i
d’esterrossar, s’hi aporta fem i s’hi passa la rella. En acabant, s’acavallona i es deixa les
taules amb equidistàncies d’un metre poc més o menys. La plantació s’efectua al costat
del cavalló, amb tres o quatre pams de separació entre planta i plata. Després, hom
procedeix a regar el camp, operació que caldrà repetir a la setmana següent. Amb posterioritat,
les immersions s’espaien cada quinze o vint dies. Mentre serà possible, se li
passarà la birbadora per a controlar la malesa. Al mes de la plantació, s’aporta terra a la
planta, recalçant-la amb la llegona.
La recol·lecció s’efectua tallant cada carxofa amb son tros de card i sa fulla. El llaurador
va reballant les carxofes, acabades de tallar, dins la cistella de collir que duu lligada a
l’esquena. Quan aquesta se n’ix de plena, el collidor carregat s’acosta a la vora del camp
i s’inclina per abocar el contingut dins unes cistelles més grans, o bé dins unes sàrries.
Aquestes cistelles o sàrries són les que carregarà en el carro per a transportar les carxofes
al magatzem del comissionista.
Del meló de tot l’any (Cucumis melo), que és sens cap mena de dubtes un dels productes
més cèlebres i valorats de l’Horta, atribuí l’il·lustrat Cavanilles, en la darreria del
segle XVIII, una producció
de 70.000 dotzenes al pla de
Foios, tot i observant que es
tractava d’una fruita superior
a quantas se conocen en
Europa.
La sensibilitat que el meló
de tot l’any presenta al fred,
fa que la sembra s’haja de
retardar fins que la temperatura
mitjana supere els 10
o 12º C, circumstància que
a l’Horta sol esdevenir-se
entre la darreria de març i
la primeria d’abril. Ara bé,
quan el conreu és resguardat
per habitacles i tendals de
plàstic, com sol estar-ho en
l’actualitat, la plantació pot
F2
32 - 33
F1. Recol·lecció de cebes.
F2. Cacau, pimentons, tabac,
cebes.